Dissabte era un dia
d’aquells en que has de prendre decisions que afecten a altra gent i no t’agraden,
resulta que dos companys volien estrenar-se amb això del caiac cobert i la previsió
del temps donava mala mar, òbviament ho vàrem deixar córrer, però al final el
mar va estar pràcticament com una bassa d’oli i això em va fer sentir malament :-(.
La opció escollida, preveient un bon trencant d’ones, va ser fer el curri per veure s’hi havia algun
llobarro famolenc. La realitat va ser un altra i pel que fa a un
servidor vaig sortir de la matinal amb un artificial perdut i sense cap peix
que portar a taula, no va passar el mateix amb el company Manel, ell si que va
pescar, van ser fins a tres els espets que van picar, malauradament el més gran
se li va escapar, però el suquet va arribar a la taula de casa seva. A l’hora
d’acomiadar-nos feia aquell somriure de nen entremaliat, altre cop m’havia
passat la ma per la cara! ;-) .
L’anècdota trista
del mati va ser la troballa d’un bot (peix lluna, Mola mola) mort, semblava que
la mort s’havia produït per la topada amb una barca, duia pintura blava i
vermella al la zona del cap.
)
Entrades
És aviat encara pels llobarros... captures accidentals a banda. Deixa'ls un parell de llevantades de marge i ja canviarà la cosa. Per a aquests, fot-los esquers grans, millor. El teu Quíler, em penso que el deuen trobar massa petit.
ResponEliminaHola "martirol", ara porto un de grandet (12cm). M'alegra llegir-te ;-) Mica en mica anirem recuperant la normalitat i retornant a la pesca..., si és que ha quedat alguna cosa
EliminaQui el va parir en Manel! Eduard, vens a surfejar demà? ;)
ResponEliminaHauria de ser per la tarda. Quan hi aniràs? és bona la previssió?
EliminaHola Eduard, per sort encara no podem controlar la méteo. No t'has de sentir malament per una cosa que no depèn de tu. El més important és que qui comenci ho faci en bones condicions i tingui ganes de tornar-hi.
ResponEliminaUna abraçada.
A veure si dissabte pots, hi ha una sortida llarga però molt bonica
EliminaEi Eduard,
ResponEliminaNosaltres -que estem re-enganxadíssims al kayak- vam anar a Montgó tot i la previsió de mala mar (realment, molt mala previsió), i vam flipar amb la mar que hi havia, vam anar amb el kayak doble obert i els tres nens, la línea de flotació justeta justeta, fins la cova de passat la punta de Trencabraços, vam flipar, ratpenats al sostre, una llagosta al fons... sensacional! I també vam treure a passejar el curri, sense sort... Per cert un amic diumenge a la tarda va estar amb una dotzena llarga de dofins entre Portbou i Port de la Selva, bestial també... quin tros de món el nostre!
Què bé que ho ouguis aprofitar amb els nens. Diumenge vaug estar a la teva cala predilecta i els nudibranquis han anat desapareixen, poder és l,efecte del temporal
EliminaSí, això dels nudis ho he notat... n'he buscat en alguns llocs obacs "clàssics" aquest final d'estiu per ensenyar-los als nens i "farda" i no n'he trobat...
ResponEliminaLa teva cala favorita encara n,hi ha, bàsicament Crataena peregrina
Elimina