Memorable

Crec que la sortida d’avui ho ha estat de memorable. El fet de palejar amb una freqüència setmanal,  pot desdibuixar els records de les mateixes, la d’avui  quedarà en la meva memòria pel que he arribat a riure en els moments que el mar estava més “encabronadet”. Crec que s’hauria de fer un monument a les dones de Cadaqués per la manera en que naveguen per aquesta costa tant estimada, que vol dir coneguda i valorada, avui m’ho han demostrat un cop més.

Hem sortit de la plana amb un dia gris i a l’arribar a Portlligat era d’un gris fosc quasi negre però immensament bonic. La colla era gran, onze palistes d’entre 19 anys el més jove i alguns anys més la resta. La proporcionalitat entre sexes la justa, sense arribar a la paritat (hi hagut companyes que han fallat ;-().

El mar pentinat per un garbí que ha anat variant fins xaloc i d’una força d’entre 10 i 15 nusos ens ha deixat unes “marons” (onades en cadaquesenc) que eren delicioses de cavalcar. Palejar per la costa del Cap de Creus amb aquesta mar és un regal impagable, a nosaltres per fer aquesta activitat no ens cal pasar per guixeta! (espero que en Montoro no llegeixi aquest blog) . Se’m fa molt estrany que no hi hagi més gent gaudint-ne, definitivament som una població que viu d’esquenes al mar. 

Avui hi havia un amic que tenia molts, però que molts motius per estar feliç.: