Vent i vent i vent.....

Aquest final d'estiu i  tardor alguns ens queixàvem de manca de tramuntanades, vent que pels empordanesos té molts significats i que produeix multitud de sensacions i reaccions, algunes d'elles contraposades. El que està clar és que als que ens agrada el mar i anar amb caiac ens feia falta una mica de canya. Ara, en ple hivern i en plena temporada de tramuntanades un demanaria una mica de calma per poder anar a fer el curri..., es ben bé que som contradictoris, sempre volem allò que no tenim i, "ara no toca" la calma.

 Dissabte bufava moderada (F5), negociable, tot i que ens van dir que faria un mati ennuvolat i fins i tot que cauria alguna gota, aquest va ser brillant. Hi va haver dos astres que van brillar per sobre dels altres, l'Anna i en Nardo els quals feien anys. Aquest va ser el motiu de que la sortida fos una mica més especial.

El mar estava absolutament buit de barques, no van veure a ningú, tant sols els xatracs bec llargs volaven per sobre de l'aigua pescant tot allò que podien. Vam navegar arran de penya-segats i vaig poder observar al blauet i també al falcó peregrí. Una mar de fons llarga i imperceptible emblanquinava el trencat.  Vam arribar fins el rec i vam palejar fins la punta buscant les grans onades que venen de la mar d'Amunt, els mes agosarats van fer la volta a S'Encalladora i posteriorment, tots ens vam ajuntar a cala Bona per celebrar els aniversaris.