Sempre he pensat que el mar és la mar d'agraïda. Si
la tractes bé ella t'ho tornarà d'alguna manera.
Normalment quan sortim a navegar una de les coses
que fem és recollir tota la porqueria que trobem surant i que podem transportar
en el caiac. Som conscients que aquesta neteja és totalment insuficient per la
gran quantitat de residus que hi aboquem però, passar pel costat d'un plàstic i
no agafar-lo, no és ètic.
Per contra, el dia que has de menester recollir
algun fruït marí, la mar te'l ofereix i et permet que l'agafis molt fàcilment.
Aquest cap de setmana començava les vacances anuals i em feia gràcia oferir un dinar als amics i, el mar no va
fallar. Als pocs minuts de sortir palejant i fer córrer el curricà ja tenia
l'espet més gran que mai havia pescat, feia uns 70 cm. de longitud i va acabar
cobrint un llit de patates, ceba, tomata, alls, pebrot, oli i sal, també
anomenat suquet que ens vàrem cruspir. Per fer l'aperitiu, l'anticicló va posar
unes minves molt potents que ens van permetre recol·lectar un bon grapat de
garotes i altres fruits inconfessables que van fer les delícies dels paladars. No em digueu que no val la pena anar recollint
la porqueria que hi trobem i publicitar-ho perquè tothom sigui més cívic? ;-)
Com a conclusió.: " si vols ser ben tractat,
fes el mateix amb el que t'envolta, siguin persones, animals o plantes"
Un espet en ple hivern! No ho havia vist mai... que bé nanu!
ResponEliminaHivern, hivern quasi que no ho podem dir... i això ho marca la fauna i la flora. Una abraçada, Marc
ResponElimina