Adéu Martí

Avui fa tot just una setmana que vas marxar i no sabem res de tu. Ahir vam venir a buscar-te però ni la mar, ni l'autoritat han ajudat a trobar-te.  Ho hem fet pels teus i una mica per nosaltres, per poder dir que ho hem intentat però, no ha estat possible.  

Divendres va entrar una garbinada de primera magnitud i el dissabte al matí la mar de fons era potent, hi havia onades que superaven el metre d'alçada, i no ens permetia burinar per dins dels forats i coves, de fet és en aquests llocs de difícil accés on podíem fer la millor feina, lloc vetat a altres embarcacions. Tots sabem que la mar és qui mana i ella ha dit que no.

El que ha passat amb  les autoritats millor deixar-ho estar. No fa ni un any vàrem buscar el fill d'un amic que s'havia perdut i les autoritats locals del poble on ho fèiem ens van donar tot el suport. També van saber mantenir-se al marge però sempre atents per si calia ajudar. En aquest cas, les autoritats d'alt rang van decidir prohibir la recerca per part de tots els teus amics i familiars, fins i tot han desplaçat al punt de trobada una patrulla per evitar-ho.  Gràcies pel vostre cel!..., no fos que se us girés més feina, pobrets!

Nosaltres, aprofitant l'avinentesa, hem fet una sortida programada per l'Escola d'en Mar de Cadaqués i hem anat des de La Fosca fins a Tamariu. Sector on hi ha moltes probabilitats que hi estiguis. Hem tingut la vista clavada a la superfície de l'aigua i al trencant de l'onada però, malauradament el resultat ha estat negatiu.

En el fons penso que  estàs en un lloc que sempre hi has volgut pertànyer, el que passa que hi has anat massa aviat, encara no et tocava, Martí. El teu enamorament pel mar l'has portat dins teu des de ben petit. Vas aparèixer en aquest blog un dia i ràpidament vaig notar que eres un expert coneixedor d'aquest medi que és aliè a molts de nosaltres. Has participat en aquest blog en memorables entrades escrites amb passió d'enamorat. Ara que el blog el tinc mig adormit,  m'has fet  visites esporàdiques al de fotografia o, m'has enviat watsaps sobtats recordant el teu  seguiment intensiu de tot allò que ens succeix al Cap de Creus.  La veritat és que t'enyoraré , tenim moltes coses en comú i d'altres que ens han quedat penjades. Bon viatge, Martí.