Paràsits, mala gent.

La pesca d’avui duia sorpresa. Una oblada portava adherit un paràsit d’uns 3 cm, clarament un crustaci, però certament menys apetitós que una gamba. Es tracta del Poll de mar (Anilocra mediterrània), no es una troballa insòlita, ja que es una espècie relativament freqüent. Te 7 parells de potes transformades en garfis amb els que s’agafa al seu hoste, al que li xucla la sang i pot arribar a devorar parcialment. La primera impressió en veure’l enganxat al costat de l’oblada ha sigut força desagradable. Desprès, fent memòria d’altres paràsits familiars, com la puça, el poll, la paparra, els paràsits intestinals, els vampirs, …, resulta que tots son essers que provoquen aversió espontània, i es curiós perquè per exemple, un escamarlà o una galera no son gaire diferents morfològicament d’un poll de mar. Cal suposar doncs, que el que ens provoca l’aversió es aquest difícil art de xuclar la sang a una víctima però amb mesura, sense provocar-li la mort, perquè llavors s’acabaria la moma. Per altra banda i seguint aquest guió, el Poll de mar es bon nedador, i canvia sovint de peix quan la seva víctima es prou dèbil. No sembla que el peix parasitat perdi qualitats pel consum humà encara que visualment no es tant apetitós .

La cerca de característiques de l’al.lien ha portat a 2 curiositats. La primera es que el nom de 5 famílies de paràsits marins , el propi Anilocra, i els Cironala, Lanocira, Rocinela i Nelocira, son variacions del nom de la esposa del naturalista que els va estudiar, W.E. Leach, i que es deia Carolina. No es coneix, però, la reacció de la senyora al saber-ne inspiradora de l’estudi d’uns bitxos tan desagradables.
La segona curiositat es el modus vivendi d’un altre parent de l’Anilocra, el Cymothoa exigua. Aquest paràsit s’adhereix a la llengua del peix que parasita, i se la menja, però això no provoca la mort del peix, ja que el paràsit arriba a substituir la funció de la llengua, formant un conjunt simbiòtic un tant estrambòtic, però que no sembla afectar la salut del peix hoste. Tampoc, com en el cas de la senyora Carolina, no coneixem que en pensa el peix de la seva forçada relació amb el Cymothoa.

Aprofitant els darrers dies de l’any.

Aquest dissabte prometia ser fred i a fe de Déu que ho ha estat. El fil de tramuntaneta residual que hi havia tallava com a fulles d’afaitar. A punta de dia estava a la platja petita d’Empuriabrava, on hi ha l’escola de vela municipal. El pla era fer un intent de pesca del llobarro a ran de costa i al bell mig de la badia. A aquella hora tan sols un gat enfredolit corria per aquest paratge desolat. El pobrissó, primer ha intentat entrar dins del cotxe i tot seguit m’ha acompanyat fins la vora de la platja i ha entrat dins del caiac. Estava pelat de fred, estava clar que ell era allà en contra de la seva voluntat i buscant un refugi calent per acabar de passar la matinada i, l’únic boig que hi havia era jo, que voluntàriament havia abandonat l’escalfor del llit de casa per estar en un lloc tan desemparat com aquest.

He sortit palejant direcció sud seguint la línea de la costa. A l’avinguda d’Empuriabrava es sentien rebotir pel terra els ferros de les parades del mercat, els marxants no els podien aguantar a les mans, els hi cremaven!
He intentat palejar a trenc d’onada, encara que la mar de fons feia que aquest camí fos molt arriscat. En aquestes llargues platges de la badia la fondària varia de forma sobtada i l’onada que inicialment és imperceptible, es converteix en una paret vertical i amb barret blanc a punt de trencar. Cal estar molt i molt atent.

He arribat fins el Fluvià i desprès el fred m’ha fet replantejar la matinal. No podia seguir, les mans glaçades eren inoperants per treballar amb el fil i els esquers. Canvi de plans, torno cap al cotxe i encara estic a temps de trobar als companys de l’Escola d’en Mar a Portlligat i, així ha estat.

Allí he trobat l’escalfor que necessitava, la companyia d’un grup infalible, infatigable, bojament caòtic i que tenen una gran capacitat d’integració. Són com els habitants dels llocs inhòspits, difícils i de duresa extrema, on la naturalesa mana i imposa la llei. Llocs on l’adaptació al medi passa per reconèixer la petitesa pròpia. La gent que habita en aquests llocs purs i verges, tenen com a bandera la qualitat humana, la facilitat a fer-te sentir part del grup. Això ho basen amb la seva senzillesa externa, que amaga la riquesa interna, la de l’esperit i del intel•lecte. No són res més que el reflex de l’entorn on es fan, d’allí on s’estan modelant.
A cop de pala, cada sortida, cada setmana, cada estació, tots els anys, palejant en aquesta catedral del vent, la roca i l’aigua, sense que se’n adonin estan generant un grup únic i molt especial. Bells, rics i peculiars com el cap de Creus

Quan he arribat, ja de tornada a Portlligat, he pensat que era una bona manera de tancar la temporada 2010 al Cap de Creus. Havent-ho fet amb ells, havent passat per tots aquests llocs tan mítics, La Punta del Cap, Sa Coua de S’Infern, Es Camallerís, S’Encalladora, Pas Petit de Sa Devesa, cal Bona....

Recorda!

Us adjuntem dues invitacions per aquells que esteu interessats en les noves publicacions sobre el Cap de Creus.
Penseu que poden ser un bon regal pel Nadal!

Aquests dies he tingut el privilegi de poder llegir l’excel•lent treball publicat pels companys del projecte Ninam. Us aconsello que el compreu, no espereu a fer-ho per Sant Jordi que s’haurà exhaurit.

Tot i ser un treball fet amb rigor científic, no deixa de ser un llibre de divulgació i molt amè. Ens apropa al mon de les balenes i els dofins. Coneixereu el seu origen, anatomia, costums i sabrem el com, el quan i a on podem anar per observar-los, per desprès identificar-los correctament amb l’ajut d’aquest llibre.
Amb la seva lectura serem una mica més “savis” i amb aquest coneixement ens estimarem una mica més el Cap de Creus i segur que li trobarem més vàlua.
El llibre tan sols es pot comprar en aquestes presentacions que s’aniran fent.
Diumenge a les dotze a la Ciutadella de Roses i el dia 20 a Bcn a la Pedrera.
A Roses també es farà la presentació de l’anuari dels ocells albirats al Cap de Creus. Base de dades necessària per qualsevol ornitòleg que visiti aquest punt geogràfic de primera categoria ornitològica.

Una altra excepcionalitat.

Imatge de l'Àlex Ollé

Si ahir comentàvem l’albirament d’un peix lessepsià, avui ho farem d’un ocell marí que és una rara avis, el mascarell de pota vermella (Sula sula). Aquesta espècie, típica del carib (a les amèriques l'anomenen "picudo"), ha arribat i s’ha vist per primer cop a Europa aquest any. Al mes d’agost es va veure a Màlaga (primera cita) i del 3 al 9 de desembre s’ha vist a l’Estartit (segona cita). No se sap com ha arribat, si portat per una tempesta atlàntica o ha viatjat en un vaixell transatlàntic com a polissó, però el que sí sabem, es que ha estat una notícia que ha revolucionat als ornitòlegs.
Aquestes cites cada cop són més freqüents i perquè passa això? Possiblement que les causes són diverses. Cada cop hi ha més gent ben formada que observa la fauna amb mètode i rigor científic. Les observacions són públiques i fins i tot la premsa en fa difusió immediata. Possiblement hi hagi alguns albiraments que senzillament ara són controlats i abans podien passar per alt. Però també hem de tenir en compte que l’home amb la seva frenètica activitat, entre les que podem destacar l’anomenada “globalització”, facilita i accelera processos de dispersió de moltes espècies vegetals i animals amb unes conseqüències moltes vegades negatives. Pensem en el musclo zebra, el cargol poma o el mosquit tigre que tenen un impacte econòmic i sanitari molt important . L’home també es responsable del canvi climàtic, conseqüència del qual moltes espècies poden variar les seves àrees de distribució geogràfica i, així podríem anar desgranant tot un seguit de causes i raons del perquè passen aquestes coses.
Pel que fa al mascarell de pota vermella, cal dir que se n’ha muntat una de grossa mai vista. Els responsables n’han estat els nostres companys de FRONTERA que han confirmat l’albirament i ho han difós. Ornitòlegs de tota Europa, Espanya i Catalunya han viatjat per terra i aire fins l’Estartit, en un peregrinatge foll per veure aquest pobre rodamón plomat.
Es tractava d’un exemplar juvenil que estava mudant la ploma, signe de que gaudia d’una bona salut. La vida que feia era molt tranquil•la, anava a menjar a les Medes i després descansava a la barana d’un iot del club nàutic de l’Estartit, on passava hores arreglant-se el vital plomatge.
Ara ja no es veu, ha marxat, no sabem si ha estat pel fet de sentir-se massa observat o perquè ha sentit arribar el tramuntanal. Diumenge l’espigó dels port de l’Estartit, estava ple d’ornitòlegs anglesos que a l’alba encara tenien esperances de veure’l, però ja no ha tornat. En aquests moments centenars d’ornitòlegs estan a l’aguait, pendents de que aparegui en algun altre port i, així tenir el privilegi de poder observar en viu i en directe aquest rar turista d’hivern. Déu n’hi do!

El peix "trompeter".

El passat divendres el diari de Girona publicava la noticia de la pesca d’un estrany peix a Lloret de Mar. Es tracta del peix trompeter, una espècie lessepsiana que està envaint tota la Mediterrània. Es denominen lessepsianes a les espècies que traspassen les encluses del canal de Sues i en honor al enginyer francès que el va dissenyar.
A casa nostra havia estat descobert per primer cop l’any 2007 pels companys submarinistes del grup MARENOSTRUM i, la seva presència s’ha anat comprovant d’aleshores ençà en diferents punts de la costa occidental mediterrànea.
El primer cop que va ser vista va ser l’any 2000 a la costa oriental, exactament a Israel, posteriorment va ser albirada a la mediterrània central l’any 2004 a l’estret de Sicília.
Amb 7 anys s’ha escampat d’un extrem a l’altre del nostre mar.
Senzillament  espectacular!

Marató TV3.

Amb una espectacular sortida de sol començava el dia d’avui a l’Estartit. Els nedadors a mar obert estaven descansant, però més d’un havia de tenir el cuquet remenant per la panxa, ja que avui es feia una prova en calendari extrem. Estem en ple mes de desembre i la temperatura de l’aigua de 15º C poc que convida al bany. Però avui hi ha una cursa no competitiva i aquesta penya es llençarà a l’aigua per anar a les Medes i tornar. Per poder fer-ho han pagat una inscripció que serveix per la recaptació de fons per la Marató de TV3 i això sí que té mèrit. N’hi ha que fins a l’estiu ens dutxem amb aigua calenta i aquests no tenen cap problema en fer-ho en ple mes de desembre i pagant. Quan en Lluís Saura ens va trucar per demanar la col•laboració, no vàrem dubtar ni un instant que allí hi seriem i, així ho hem fet més d’una vintena de pagaies.
La tramuntana hi ha col•laborat i ho ha fet excusant la seva presència. El dia ha estat radiant i al migdia la temperatura ambiental a la platja petita de l’Estartit tenia uns graus per sobre de la mitjana gràcies a l’escalfor humana de tots els participants. No podem dir res més que felicitar-nos tots per l’èxit assolit en aquesta prova.
Demà tindrem l’àlbum de les fotos!!!

La natura posa les coses al seu lloc.

El llevant del 10 d’octubre va malmetre una obra de “l’enginyeria portuària” d’aquest estimat país. A Llançà, anys enrere, un emprenedor va tenir la gran pensada de fer una mena de microport esportiu anomenat “Marina Sant Carles”, ubicant la seva bocana orientada a llevant.
Finalment i després d’un temps que l’aigua l’hagi anat buidant per dins, la llevantada d’aquest mes d’octubre ens ha ensenyat les vergonyes d’aquesta obra.
La marina de Sant Carles és mereixedora d’un premi a la incapacitat mental de l'enginyer que va signar el projecte i el seu promotor. Ara, la seva obra resta a mercès de que mica en mica el mar se la vagi engolint i, mentre això passa, esperem que ningú prengui mal caient dins de la cavorca que ha quedat a cel obert.

Ja en som 100!

Ja hem arribat a la xifra màgica dels 100 inscrits. Un gran moviment de nedadors units per una causa, la lluita per la millora en la recerca i les condicions de vida dels malats medul·lars i cerebrals. Però, encara volem ser-ne més, us esprem diumenge 12 de desembre a L'Estarttit a la I Travessia Nedant de La Marató de TV3.