Ni dofins, ni balenes, furtius!

Aquest divendres va bufar un garbí que ens va deixar una mar de fons de mig metre pel dissabte. Després de tanta calma era un bon moment per anar als penya-segats de sud, ara batuts per l’onatge i veure si s’hi movia alguna cosa per l’aigua. Amb la baixa d’en Pi i la Rosa de darrera hora ens hem disposat amb en Manel de passejar els nostres artificials pel trenc de l’onada. Sortim de l’almadrava direcció nord amb un cel tapat per la boira alta o els núvols baixos. El meu company ràpidament es llença a l’aigua i deixar anar els enganys. Jo estic una mica “out”, ja fa molt de dies que estic una mica desencisat per això de la pesca. Aquestes aigües han estat i estan pentinades per les tonyines, qualsevol tipus de proteïna vestida d’escata ha estat cruspida per aquestes famolenques bèsties. Avui no hi veig ni ctenòfors ni hòsties, estem sobre un mirall metal•litzat i d’aparença buida. Més tard, la primera barca que trobem resulta ser d’un paio que guarnit de neoprè i ampolles està arrasant la empobrida població de garotes d’aquests fondals. Continuo mirant l’horitzó esperant veure un llom de rorqual, o sentir la respiració d’un grup de dofins mulars, però res de res. Un cop arribat a la paret de Norfeu un barca que fa cop que hi ha arribat, s’ha fondejat, fetes les observacions pertinents, resulta que es tracta d’un grup d’amics que van equipats amb ampolles i es disposen ha agafar “quatre garotes” per fer un aperitiu. Què se’n ha fet de la canya garotera? Tot i tenir barques amb potents motors, ja no tenim temps per bogar per sobre dels freus i amb el calaixó amb fons de vidre anar cercant les garotes amb la canya escardada i el suro. El plaer de gaudir de les coses és essencialment el procés que un ha de fer per aconseguir aquests objectius.
Palejant que palejaràs ens hem plantat davant de la Trona, a l’entrada de Jóncols, aquí el mar està més mogut. A l’horitzó s’albiren un parell d’estols de gavians possiblement sobrevolant moles de tonyines, també hi ha uns mascarells. Decidim tornar per esmorzar prop de la Pelosa a la platgeta de la Llumenera, quan girem ens trobem als pagaies que porten la directa posada, són una dotzena repartir amb dos grups de sis. S’estan entrenant per fer la travessa Bcn-Llançà, avui han sortit de l’Almadrava i volen anar fins Cervera. Són uns màquines. Parlem uns instants amb ells, però ràpidament han de sortir per fer el llarg camí. Esperem que el vent no se’ls hi giri i puguin aconseguir la seva fita.
Ja de tornada i animats per la marxeta dels pagaies, li posem la directa i els artificials d’en Manel tenen el seu efecte sobre una moleta d’oblades i toca un parell d’oblades precioses, una de més de mig quilo, enorme.

Noves espècies per arribar.

El canvi climàtic comportarà una redistribució des les espècies de peixos que hi ha en l'actual catàleg. Tal i com hem assenyalat en alguns “post” anteriors, espècies tropicals i subtropicals estan arribant a les nostres costes. Una d’elles que sembla que està en franca expansió és “la chopa perezosa” denominació espanyola de Kyphosus sectatrix, un peix que viu en aigües tropicals, el podem trobar comunament al carib o a les illes macaronèsiques (Cabo Verde, Madeira, illes Canàries) i, ara es comença a citar dins de la Mediterrània, cada cop són més freqüents en aigües de Màlaga, Almeria i ara per Murcia. És qüestió de temps que la puguem pescar per casa nostra.
Pot arribar a fer uns 30-40 cm de longitud i, és de costums gregàries (va en grup). Sol moure’s a prop de la superfície. Hi ha exemplars amb alteracions del color que poden ser de color groc, però la característica morfològica que poder la fa més peculiar és la boca que la té orientada capa sota.

Guia del Cap de Creus d’en Toni Llobet.

Els que seguiu aquest blog sou gent amb una gran sensibilitat vers l’entorn natural i avui vull fer esment d’un llibre, bé, exactament és una guia, la qual hauria d’estar dins de la bossa estanca cada vegada que agafes el caiac. Es tracta d’una Guia il•lustrada de Natura anomenada “Flora i fauna del cap de Creus”, l’autor d’aquesta guia és el jove naturalista Toni Llobet, possiblement el millor il•lustrador de fauna i flora del nostre país i dins del deu millors d’Europa. Tinc l’honor de coneix-se’l des de ben petit i l’he vist créixer en molts sentits. El seu treball a l’hora de representar els organismes vius traspua una sensibilitat difícil de trobar i assoleix una qualitat tècnica innovadora i mai vista abans.
Aquesta guia ens facilitarà la identificació de la major part d’organismes vius que podem observar a ull nu dins d’aquest espai que és el Cap de Creus, ja sigui una planta, un insecte, un ocell, un mamífer o un peix. Ja saps, si vols saber el que veus o, si vols que els teus fills vagin agafant mètode i coneixement quan t’acompanyen en les sortides de camp, pots mirar d’anar acompanyat d’aquesta guia. Per la meva part puc dir-vos que l’utilitzo molt freqüentment.

Capo di Testa

Dies enrrera vaig rebre un mail d'en Marco Ferrario, ell en convidava a visitar el seu blog i l'entrada darrera que ha fet d'un cap de Cerdenya, "el capo di Testa". Us deixo l'enllaç o lo que és el mateix, el carmel a la boca perquè el lloc es mereix una visita. Al menys nosaltres l'hem posat a la llista de llocs bons per anar a veure.
VALLE DE LA LUNA

Dofins a les Medes

Segons informa el company Ricard Gutiérrez, avui s'han vist 4 dofins mulars a les Medes. Si tens l'oportunitat de sortir a mar, fes-ho, aquests dies les condicions per fer albiraments són òptimes en tots els sentits, per la visibilitat que hi ha, per la mar planera i per l'època en que estem.

Dofi llistat, dofí despistat

Ahir va aparèixer un dofí llistat a Port de la Selva i va alertar als protectors i cuidadors d'aquest cetàci (CRAM). Sembla que ha pogut continuar el seu camí. El vídeo l'ha fet el company Marcel Gutinell..:

On s'ha fet la foto?

La setmana passada va haver-hi un sol encertant de la imatge que vàrem posar. La companya Rosa Sadornil va clavar la resposta, es tractava duna imatge de l'Illa Petita (Colera).
Aquesta setmana la imatge inicialment sembla més difícil, però si us fixeu en l'horitzó trobareu una pista que us ajudarà a saber quina cala és i, és una cala molt i molt coneguda. Vinga fora la vergonya i envieu-me un mail amb la vostra resposta. El que més encerts tingui durant el primer mes s'endurà una elegant samarreta de la "mardamunt".

Brillant

Així és com ha estat la sortida del dissabte. La causa? moltes i variades. A primera hora la tramuntana havia mancat notablement, però a l’hora de sortir direcció Portlligat va tornar i amb força (f5-6). El cel ras i l’humitat sota mínims permetien l’entrada de la llum sense cap mena d’obstacles. Per la meva part i, amb els canvis de darrera hora, m’he deixat la motxilla amb la roba de recanvi i la càmera de fotos, em faig gran....Aquest oblit em permetrà gaudir d’una sortida diferent. A Portlligat ens ajuntem dotze bojos disposats a submergir-nos en un mar que, un altre cop serà tot nostre, ni rastre d’altres embarcacions.
Com dèiem ha estat un matí brillant perquè hem negociat amb una tramuntana molt noble que sempre que volem sortir, els Déus de la Mediterrània ens l’ofereixen amb la justa mesura per permetre la navegació.
Brillant perquè s’han gravat imatges que potser sortiran per TV3 en el programa “Mestres” i, ens ho hem fet solets (resulta que en Mútur va ser mestre de la Raquel Sans i l’anomenà com el mestre que més recorda de la seva època d’estudiant. Ja us direm quin dia s’emet el programa).
Brillant, perquè a l’entrada de Sa Freu hi havia un grandiós espectacle, un estol de centenars de gavines i gavians sobrevolant una mola de tonyines i nosaltres l’hem travessat sense que pràcticament es dispersessin, això ens ha permès veure els cossos dels túnids travessar com torpedes les transparents aigües des freu. Ens hem sentit submergits dins d’una escena primigènia, com si fóssim veritables descobridors d’una costa salvatge i immaculada.
Brillant, perquè la Rosa ha pogut completar per primer cop tot el recorregut de Sa Freu fins al final on el mar es transforma en grans onades coronades pels blancalls. Segur que d’aquí unes setmanes quan estigui lluny d’aquí ho enyorarà.
Brillant, perquè avui he pogut rescatar un “umiiartoq” al mig de la mala mar i ens hem sortit prou bé (el “mestre” ens ha felicitat!), fins ara tots els rescats havien estat en pràctiques.
Brillant, perquè un cop tornats a la platja de Portlligat, la totalitat del grup desprenia una àuria de felicitat. Amb els temps que estem, poder assolir aquest estat de felicitat i satisfacció no és gens fàcil. Gràcies, Déus de la mar!