Brillant

Així és com ha estat la sortida del dissabte. La causa? moltes i variades. A primera hora la tramuntana havia mancat notablement, però a l’hora de sortir direcció Portlligat va tornar i amb força (f5-6). El cel ras i l’humitat sota mínims permetien l’entrada de la llum sense cap mena d’obstacles. Per la meva part i, amb els canvis de darrera hora, m’he deixat la motxilla amb la roba de recanvi i la càmera de fotos, em faig gran....Aquest oblit em permetrà gaudir d’una sortida diferent. A Portlligat ens ajuntem dotze bojos disposats a submergir-nos en un mar que, un altre cop serà tot nostre, ni rastre d’altres embarcacions.
Com dèiem ha estat un matí brillant perquè hem negociat amb una tramuntana molt noble que sempre que volem sortir, els Déus de la Mediterrània ens l’ofereixen amb la justa mesura per permetre la navegació.
Brillant perquè s’han gravat imatges que potser sortiran per TV3 en el programa “Mestres” i, ens ho hem fet solets (resulta que en Mútur va ser mestre de la Raquel Sans i l’anomenà com el mestre que més recorda de la seva època d’estudiant. Ja us direm quin dia s’emet el programa).
Brillant, perquè a l’entrada de Sa Freu hi havia un grandiós espectacle, un estol de centenars de gavines i gavians sobrevolant una mola de tonyines i nosaltres l’hem travessat sense que pràcticament es dispersessin, això ens ha permès veure els cossos dels túnids travessar com torpedes les transparents aigües des freu. Ens hem sentit submergits dins d’una escena primigènia, com si fóssim veritables descobridors d’una costa salvatge i immaculada.
Brillant, perquè la Rosa ha pogut completar per primer cop tot el recorregut de Sa Freu fins al final on el mar es transforma en grans onades coronades pels blancalls. Segur que d’aquí unes setmanes quan estigui lluny d’aquí ho enyorarà.
Brillant, perquè avui he pogut rescatar un “umiiartoq” al mig de la mala mar i ens hem sortit prou bé (el “mestre” ens ha felicitat!), fins ara tots els rescats havien estat en pràctiques.
Brillant, perquè un cop tornats a la platja de Portlligat, la totalitat del grup desprenia una àuria de felicitat. Amb els temps que estem, poder assolir aquest estat de felicitat i satisfacció no és gens fàcil. Gràcies, Déus de la mar!