Sortida amb el DZUL HAÀ del projecte NINAM

Fa uns dies, l’Eduard ens va fer saber que hi havia una sortida prevista amb els companys del projecte Ninam.
Ens hi varem poder apuntar amb la Carla, la meva filla de 5 anys i renoi quin encert !!
A ¾ de vuit del mati del dissabte 16, ja érem ben puntuals al darrer amarrador del dic exterior del moll de Roses, on té la seva base el DZUL HAÀ, el catamarà on fan vida la Gemma i l’Albert que ens esperaven amb coca i te o cafè per l’hora del Brífing, però sobretot amb ganes de transmetre i de mostrar el que saben, - que és molt -d’aquest medi que tant estimen i procuren fer estimar.
Com que no ens coneixíem hi hagué una breu presentació: La Marta, que l’any passat havia fet el seu treball de fi de batxiller sobre els rorquals, un pare amb els seus fills en Víctor i la Irene, una parella de jubilats que es dediquen a voltar el mont per veure flora i fauna de diferents llocs i que portaven uns aparells de filmar i fotografiar que feien respecte, el propietari d’una agencia de viatges de natura que porta gent a l’altre cap del planeta i que vol augmentar l’oferta amb una sortida per l’Empordà i així fins a 14 persones, de ben variada procedència, però amb unes ganes que varen fer que sense adonar-nos-en ja fóssim Als Brancs, encara no a una milla del port, tots a coberta amb els prismàtics, repassant l’horitzó mentre la Gemma ens feia les explicacions.
La veritat es que la previsió no era gens bona, però a primera hora la mar era un mirall que facilitava l’observació de la superfície i vet a qui que al passar per Cala Murtra i entrar a la badia de Montjoi, crits emocionats a bord: dofins a Cap Norfeu!! jo també els he vist !!. La Gemma diu que son Tursiops i que no ens atabalem, que tindrem temps de sobra d’acostar-nos-hi i que hi fem totes les fotos de les aletes dorsals que puguem des d’ una posició ben perpendicular i properes, per desprès fer-ne ells el seguiment comparant-les amb d’altres, per les marques que molt cops s’han fet ells mateixos mossegant-se. Us asseguro que no es gens fàcil, de fet un cop revisades no en vaig fer cap de prou bona.





Al acostar-nos, resulta que hi havia varis grups repartits des de La Pelosa fins al Gat. L’emoció a bord era màxima perquè tant aviat en teníem a proa, a popa, com n’estàvem voltats per totes bandes. Al vídeos podeu escoltar la Gemma com diu que n’hi ha mes de cinquanta. Mentrestant varem veure baldrigues, mascarells, corbs marins, gavines, un falcó empaitant un estornell, tonyines saltant una mica lluny de nosaltres i encara no érem a Jòncols !!
Al apropar-nos a Cadaqués es complí la previsió i entrà la Tramuntana o sigui que mitja volta i proa direcció a Roses, però de fet, ja era migdia i hora de tornar. De camí encara es va venir a acomiadar aquest Peix Lluna de la foto que semblava que ens picava l’ullet.

Hi ha una nota negativa, que no puc deixar d’explicar: A la tornada els dofins encara eren a Montjoi i l’Albert va veure un grup mig endormiscat. Ens varem quedar a una distància per observar-los mentre ens explicava com descansen, però de sobte una barca els va veure i es va tirar literalment sobre del grup de dofins espantant-los sense poder ni observar-los.
Era la nostra amiga(?) – hem refereixo dels caiaquistes – la que arriba a la tranquil•litat de Jòncols amb els altaveus a tope cantant pasdobles, per buidar-hi els turistes. La que no respecte cap prioritat de navegació i que te nom de taverna mexicana, Don Pancho.
Ens varen explicar que hi ha un percentatge elevat de dofins sense aleta dorsal per causes semblants i que per sort no els hi és molt necessària per nedar. Quins cafres que volten pel mon !!!
En resum una experiència formidable, amb molt bona companyia, un vaixell fantàstic i recomanable de totes totes.
Gràcies Gemma i Albert per les emocions compartides.
Signat: Marti Portell

Altres temps

Clica AQUI i veuràs com es pescava seixanta anys enrera la tonyina.

Subidón, subidón!!!

Aquesta és l'evolució de l'onada máxima a la badia de Roses, la seva direcció és de sud. Demà al mati serà més baixa l'onada, però encara es mantindrà un mar alterat a primera hora. Qui navegui pel costat sud de Norfeu l'aigua la trobarà a 14,9ºC... Avis per a navegants d'Olot i altres punts de la nostrada geografia!

Trobada de pesca a Montjoi.

Aquest dissabte es fa una trobada de pesca amb caiac. Es tracta d’anar fins a cala Montjoi i passar bona part del dia fent aquesta activitat. Qui tingui coneixement d’aquest art o en vulgui aprendre pot arribar-se fins a aquest espai i participar-hi.
Per més informació truqueu al telèfon d’en Viti : 626662004 .
Per més informació clica AQUI

Peixos: on i quan. És una qüestió més científica, que aleatòria

Aquest escrit s'ha publicat al forum de pesca amb caiac avui mateix.:
"Sovint els fets tenen lloc com a conseqüència d'un seguit de circumstàncies, a vegades poc evidents als nostres ulls. La falta de perspicàcia per part nostra fan que aquests fets els cataloguem sovint com a "aleatoris" i "capritxosos" com a resignada acceptació de la pròpia dificultat de controlar-ne o entendre'n les causes. Si alguns prefereixen atribuir-ho a fets màgics, nigromàntics, esotèrics, revelacions divines o presències del més enllà, això ja són figues d'un altre paner. Però en tot cas, com a mínim ho titllem d'aleatori i ala, ja podem dormir tranquils i la baveta regalimant-nos galta avall.
Divendres passat vaig sortir a pescar amb una nova balladora. No vam fer res de res. Molta medusa, algun peix lluna, algun dofí i una tonyina que va acabar d'esvalotar el poc aviram que hi havia. Alguns llobarrassos molt ran de roques ens anunciaven que el fred comença a ser viu, però al final, els llobarrots van tornar a ser més astuts que nosaltres i no em vam enxampar cap.
Ja us en vaig fer un report més extens durant el cap de setmana.
Però el més interessant de tot plegat, no és el que vam poder ensacar o que se'ns va escapar. El que més interessant trobo és el que aquesta nova balladora ens explica.
Començo:
No trobeu força curiós que trobant-nos ja a finals d'Octubre, de cop i volta apareixin altra vegada grans bancs de meduses, peixos lluna, llepó (una mica, només) com si tornessim a estar a principis de primavera??? Curiós, si. Però no crec que sigui casualitat.
L'Eduard aporta unes dades que ho fan explicable. Unes dades sobre l'evolució de la temperatura de l'aigua dels últims dies, que de ben segur, si tinguessim la paciència i els mitjans de combinar-ho amb salinitat, de ben segur podríem predir molt millor quins peixos podem trobar-nos.
L'Eduard ha tingut l'habilitat i la paciència de buscar la temperatura de l'aigua a diferents nivells abans i després de la llevantada. I mireu què ha trobat: resulta que abans de la llevantada, l'aigua estava a uns 20graus en superfície i a uns 18graus als 60m de fondària. Aquesta és la situació habitual per aquesta època. L'aigua calenta a dalt, i l'aigua freda a baix. Dinàmica de convecció, com l'olla de l'arròs quan bull.
Total, que llavors va venir la llevantada, el qual va tenir per una banda, un efecte turmix homogeneïtzador de temperatures i per l'altra, ens va portar a la costa, els bestiari de les profunditats (és aquí on crec que entra en acció l'aparició no anunciada de tanta medusa i els peixos lluna que els van darrere). Després de la llevantada, l'aigua estava a 16,79graus en superfície, però també a 16graus a 80m de fondària (toma ya túrmix!!).
I és clar, les conclusions surten soles.
Ara imagineu-vos que sou un peix de finals d'estiu. T'hi trobes de meravella en una aigua que té més de sauna, que de frigorífic. L'aigua a 20graus, ara m'empasso un sorellet, ara em degluteixo una sardina, que d'aquí a poc vindrà el fred i haig d'engreixar-me en la mesura del possible. De cop i volta un túrmix omnipotent i totpoderós t'engega l'aire condicionat i t'enxampa en mànigues de camisa. Hora de tocar el dos a buscar refugi als raconets on l'aigua no s'hagi barrejat gaire (encara que ningú ho digui gaire i la gent calli com a morts, hi ha qui des de la llevantada s'està fotent les botes amb bestiotes grosses d'estiu a zones de poca fondària on encara deuen trobar l'aigua prou calenta). A la resta del Cap de Creus, el desierto. Només meduses, meduses i oblades. Els peixos lluna que els empaiten i la tonyina aquella que deuria haver fugit dels professionals que a primeríssima hora del matí els estava fotent canya mar endins, no gaire lluny.
Igual que els canvis de temperatura amb els que avui m'esplaio, igualment d'importants són com a mínim, la salinitat i la turbidesa. Si plou molt, les zones properes a les rieres i les capes superficials són poc salades. Si no sóc espècie d'estuari, foto el camp. Si l'aigua està molt tèrbola, no puc veure res de res ni detectar les meves preses. Foto el camp fins que m'hi vegi una mica. Per molt menjar que hi hagi, no em serveix de res si no puc veure'l.
Acostumem a resignar-nos amb un "avui no picaven perquè no volien" i ja està, que al capdevall tornarem la setmana vinent. I acostumem a saber què podem pescar, en base al que hem sentit que està sortint. Però no conec ningú clarament capaç (que no vol dir que no hi sigui, simplement que no el conec) de predir quines bèsties hi pot haver, en base a les condicions físiques (tot i que hi ha qui ho intueix força a base d'experiència).
Crec que la dada que ens aporta l'Eduard sobre variacions tèrmiques és molt interessant. M'agradaria poder saber no només la temperatura a diferents zones, sinó també la força de les corrents dins l'aigua (a alguns peixos els molesta massa corrent, a d'altres els va la marxa), el grau de salinitat, la turbidesa en cada zona. Molt segur que pescaríem més.
Encetava aquest correu parlant de l'aletorietat d'alguns fets. El cos del text però, parlo de pesca i de la presència de peixos com un fet inevitable, conseqüència de les condicions marines provocades pels dies anteriors. És cert que no tenim accés ni manera de controlar els majors índexs marins a cadascuna de les nostres zones de pesca preferides. Així doncs, molt possiblement ens haurem de resignar a continuar considerant la presència de les espècies objectiu com a caprici de la naturalesa i de la bondat de Déu senyor nostre creador. Així doncs que ja ho sabem, avui no hem pescat perquè a Neptú no li ha tingut a bé agraciar-nos amb una bona captura i ens penjarem un amulet del nostre coll per confiar-hi cegament tot el que amb el nostre coneixement no podem arribar a abastar. Fet i fet, la imprevisió del què sortirà avui és un més dels múltiples alicients que té aquesta nostra gran afició."
Molta sort a tothom i majors captures!
Martí.

L’efecte batedora.

Alçada de les onades els dies de la llevantada

Dies enrere, abans de l’arribada del temporal de llevant i dels darrers dos temporals de tramuntana, gaudíem d’una temperatura de l’aigua del mar relativament alta, que era propera als 20ºC.
Amb l’entrada del gran temporal de llevant del dia 11 d’octubre, que va arribar a aixecar onades de fins 8 metres d’alçada, es va produir un efecte batedora que va barrejar les capes d’aigua més freda i profundes amb les superficials que són més calentes. Posteriorment aquest temporal de llevant ha estat seguit per un de tramuntana, la setmana passada i, una segona que manté l’efecte d’aiguabarreig i homogeneïtzació desfent l’estratificació tèrmica, però a més, fa baixar les temperatures de l’aire i òbviament de l’aigua.
El divendres 22 d’octubre l’aigua del mar a l’Estartit es trobava a 16,79ºC en superfície i 16 ºC a 80 metres de fondària, quan el normal per l’època és que en la superfície hi hagi una temperatura de 18ºC i aquesta temperatura dels setze graus no s’assoleixi fins als 60 metres de fondària. A dia d'avui la temperatura de la superfície està a poc més de 15ºC, una temperatura més pròpia de l'hivern que de principis de tardor.
Aquesta també pot ser l'explicació del perquè l'activitat dels peixos hagi baixat els darrers dies en picat...

Registre d'alçada màxima d'onada del mes d'octubre

Descens de la temperatura de l'aigua de mar aquest mes d'octubre.

Campanya per aturar l'extermini massiu d'espècies

Si vols participar en una campanya internacional per aturar l'extermini massiu d'espècies a nivell mundial pots signar aquest document AQUI.
Un tercio de todos los animales y plantas del planeta están en peligro de extinción: las ballenas azules, los arrecifes de coral, y una amplia gama de otras especies. La ola de extinción provocada por la humanidad ha alcanzado un ritmo no visto desde la desaparición de los dinosaurios hace 65 millones de años.

Pero hay un plan para salvarlos: un acuerdo global para crear, financiar y poner en marcha áreas protegidas que cubran el 20% de nuestros mares y tierras para el año 2020. En este momento, 193 gobiernos se reúnen en Japón para hacer frente a esta crisis. Pero, sin la presión ciudadana, es probable que no lleguen a consensuar las acciones audaces necesarias para evitar el colapso de los ecosistemas en todo el mundo.
Esta cumbre termina el viernes, 29 de octubre: no tenemos tiempo que perder. Rápidamente, construyamos una protesta pública mundial y pidamos a los gobiernos que protejan la vida en la Tierra. Firma la petición abajo y será entregada directamente durante la reunión:
Para todos los miembros del Convenio sobre la Diversidad Biológica:

Un tercio de las especies de la Tierra están en peligro de extinción. Les pedimos que con urgencia lleguen a un acuerdo para crear, ejecutar y financiar la protección del 20% de nuestros océanos y superficies terrestres para el año 2020. Sólo una acción audaz e inmediata será capaz de proteger la rica diversidad de la vida de nuestro planeta.

Sorpreses et dóna la vida..., sorpreses

De vegades tenir un blog té una recompensa inesperada. La setmana passada, sense anar més lluny, vaig rebre un correu d’una persona que volia conèixer’m per mostrar el seu agraïment i admiració per les fotos que anem publicant. Es tracta d’en Marti Q.Q., un conegut i reconegut pescador de la zona del Cap de Creus. És un apassionat de la pesca amb canya i que des de fa uns anys també la practica des del caiac. De tan en tan entra en l’espai dels forums de pesca i entre moltes altres aportacions de tipus tècnic, hi fa aportacions literàries d’un molt bon nivell, el podríem considerar un “lletraferit”. Com que entre altres virtuts que té, hi ha la de generositat ens ha permés publicar els seus escrits sobre el mar i la pesca en el nostre blog, la qual cosa li estarem molt agraïts i ho anirem fent d’aquí uns dies.

Finalment vàrem quedar per sortir a pescar junts i així ho hem fet. Per mi ha estat una oportunitat per imbuir-me del coneixement d’aquest món tan apassionant i desconegut, i així, poder fer un primer salt qualitatiu en l’aprenentatge de l’art de la pesca de la mà d’un mestre.
Em va dir que també vindrien un parell de pescadors de Roses l’Ibag i l’Osnola. L’Ibag és un dels seus mestres, és un personatge que vol mantenir-se en l’anonimat. La seva vida ha girat al voltant del mar. Primer el va conèixer des de dins amb la pràctica del submarinisme. Actualment el que l’apasiona és la practica de la pesca amb caiac i els seus resultats han estat espectaculars. El seu nivell ha arribat a ser tan alt, que l’obliga a haver-se d’amagar dels altres practicants. Tothom vol saber els llocs i els moments on va a pescar, les tècniques que utilitza, els esquers que empra i així poder-lo emular.
Mira per on, que un passerell com jo, neòfit en aquest art de la pesca, tindré l’oportunitat de passar un dia amb uns dels millors pescadors amb caiac de Girona, com a mínim dels més envejats.
De fosca nit vaig trobar-me que em dirigia cap a un lloc “indeterminat” del Cap de Creus. Faltaven hores per sortir el sol i ja havia rebut un “sms” de que en Martí estava arribant al punt de trobada. I això que ell havia sortit de Bcn!
En arribar al lloc una guilla es va creuar pel camí, això em va fer pensar amb un pescador de Roses. Era un personatge una mica estrafolari. Va acabar els seus dies davant del Sirena (famós bar punt de trobada) amb la seva llarga barba blanca trenada, sent fotografiat pels turistes. Tenia una barca petita que la coronava un pal amb una cua de guilla. Quan sortia a pescar sempre cridava el nom de la guilla en els pescadors que es creuava. Resulta que hi ha la creença, entre la gent del mar, de que no es pot dir el nom de la guilla. Per denominar-la diuen “aquell animal de cua peluda” etc. el motiu és que dóna mala astrugància. Doncs el fet de trobar-me amb la guilla en el punt de trobada va ser un fet premonitori del que hauria de passar després.
A l’arribar en Martí estava esmorzant, ens saludem i preparem els estris. Immediatament ell comença a buidar el pap i, instruir-me. No para d’enraonar per explicar-me tot el que puc fer. Tipus d’artificials que he d’utilitzar, l’x-rap l’has d’utilitzar per això, el rapala model no sé què del color S, utilitza’l a primera hora si vols anar al darrera d’aquesta espècie.... Munta una metralleta a partir d’aquesta hora amb aquests vinils i pesca fent passades paral•leles a una fondària de 14 metres si vols pescar tal altra espècie... De tal hora a tal altra estigues a tal punt i fes “espining” amb el model no sé què del Yozuri. Més tard anirem junts i amb el “mucho lucir” i practicarem el “jigging” en uns rocs molt productors que estan alineats amb la punta que surt d’aquí el costat....No havia sortit ni un resplendor de llum, que ja havia rebut més informació vàlida que en tots els dies que m’havia dedicat a navegar per l’hiperespai de la xarxa. Quin crak!
Els de Roses arriben més tard, però sempre a punta de dia, l’hora bona per pescar... Sortim a mar i em dirigeixo una mica lluny per no interferir en aquest moment tan íntim i d’alta concentració. Mentre palejo vaig pensant l’afortunat que sóc d’haver pogut connectar amb aquesta bona gent.
La jornada discorre d’una forma plàcida, diria que massa plàcida. M’havia fet la il•lusió de que seria un dia ple d’emocions, de lluita amb els bonítols que començarien a estirar del fil fins fer-me desequilibrar el caiac. De fotografiar-me amb un déntol monstruós al costat d’aquests artistes..., i res d’això va passar. Sortir amb uns primeres espases de la pesca, no és sinònim de pescar molt..., en Murphy sempre treballa, dia i nit, set dies a la setmana i dotze mesos l’any. El que no va poder evitar aquests senyor de nom anglès, és que tingués l’oportunitat de coneix-se’ls i que d’aquí neixi una amistat molt profitosa, per mi segur que ho serà ;-).