La fecunditat de la llagosta.

Segons l’Institut espanyol d’oceanografia la fecunditat de la llagosta vermella (Palinurus elephas) que viu a les illes Columbrets és 30 vegades superior que els exemplars estudiats de les zones on es pot pescar a prop de les mateixes illes del país valencià (Castelló de la Plana).
Aquest mateix estudi té una conclusió sorprenent, l’àrea de les Coplumbrets equival a un 20% del total de la zona estudiada, però aporta un 80% dels ous produïts en ella.
Poder caldrà que els pescadors de llagosta del Cap de Creus es vagin plantejant reclamar zones de protecció absoluta i així millorar les seves pesqueries..., i és que la natura és molt agraïda!
Actualment la zona de Reserva integral és redueix al costat de fora de l’illa de s’Encalladora (uns 600 metres lineals)..., senzillament ridícul. Us convido a anar-hi, podreu comprovar que s'hi pesca il·legalmet. Diverses vegades m’hi he trobat pescadors submarins, això sí, molt ben camuflats i discrets.

Fent callo.

L’any passat vàrem decidir que sempre que hi hagi tramuntana anirem a palejar a Portlligat i des de l’any passat que cada dissabte ella bufa i nosaltres no hem fallat a la trobada. Les conseqüències no s’han fet esperar, estem fent callo d’aferrar-nos a la pala per poder afrontar aquest fort vent i ens hem penjat d’ella, la tramuntana.
Ahir, just abans de sortir de casa vaig consultar l’anemòmetre del nàutic de Llançà i marcava 25-35 nusos de nord pur però, a l’arribar a Portlligat semblava que era molt més fluixa. El matí es presentava núvol i fred. Un estol de xatracs becllargs cantaven per sobre de l’aigua mentre pescaven i ens donaven la benvinguda. Tot i ser un matí que no convidava gaire, la nostra addicció a ella és molt forta i ens agrada ser-hi.
Dotze palistes varem sortir a molt bon ritme direcció la punta del CdC. La tramuntana no era cap impediment per avançar força lleugers. Un cop arribats a la punta ens arrecerem sota les roques que configuren “es bec” (extrem de la punta amb cadaquesenc), allí ens agrupem i avaluem la situació.
Avui es veia un gran estol de baldrigues que menjaven al costat de sa Rata, lloc on l’onatge era molt fort i els blancalls marcaven aquella línea divisòria que hi ha, entre la “calma” i “l’infern” de fora.
Ràpidament varem veure que la intensitat de la tramuntana que, fins allí no l’havíem notat forta, de l’altre costat estava totalment desfermada. Varem sortir amb tres subgrups, els més agosarats els primers, els previsors després i, un tercer grup de solidaris (a la Maria se li havia desmuntat la pala i s’havien retardat un xic) al final.
El primer grup, encapçalat per en Miquel ( el de més potent palada de tots), es va quedar clavat just al girar “es bec”. Semblava que els hi haguessin clavat una plantofada en tota la cara, el tramuntanal no els deixava avançar ni un sol mil·límetre. Minuts més tard, quan els perdem de vista, va sortir el segon grup i finalment el tercer grup. Entrar al rec de sa Claveguera era com estar dins d’un motor turbo, d’aquests que s’utilitzen per fer pràctiques de caiguda lliure en paracaigudes. Nosaltres movíem els braços palejant amb tota la força, però no avançàvem. En Pi, que fa les primeres sortides amb nosaltres, s’anava quedant clavat i en perillosa deriva cap al centre del canal. Avui venia amb una petita lesió al braç que li dificultava el paleig d’alta potencia i, les condicions exigien una plenitud de forma física. Vaig apropar-me a ell per suggerir-li que fes una palada llarga i que ens anéssim a buscar el recer de la paret de l’illa de s’Encalladora. Després d’uns llargs, llarguíssims minuts d’esforç al límit, hi arribem però me’n adono que avui tot el rec és un canal de vent enfurismat. Aquets canal actua de compressor i accelerador de la tramuntana (efecte Venturi). M’hagués agradat saber la seva velocitat, però per la meva percepció podia estar a F7-8. Sortosament les onades grans no entraven dins del rec i les que hi havia eren escapçades pel propi vent. Em va fer molta gràcia veure com el tercer grup que, anava darrera nostre, ens va avançar a la part final i això que havia sortit força més tard. En aquest grup hi anaven les germanes Giró que estan molt fortes i s’han criat en aquestes aigües amb aquests vents. Em trec el barret davant seu.
No sé el que vàrem trigar en fer el 600 metres del rec, però hi vàrem invertir molt de temps. A l’arribar al seu extrem vaig treure la càmera per fer alguna foto. Maleeixo aquest paper que m’adjudico de fotògraf en dies com aquests, al fer-ho et jugues la rebolcada i el perdre contacte amb el grup per ser arrossegat pel vent, més d’un dia em costa molt tornar a contactar amb ells. Avui a sobre un company a bolcat i en el temps que hem trigat en auxiliar-lo, la tramuntana ens ha portat fins l’altra punta del canal. Per sort en Mútur i les “sister” Giró han actuat molt ràpidament, mentre la resta observàvem les maniobres de rescat. Finalment, el riu de vent ens ha tornat fins a Portlligat amb un esforç mínim..., les forces les havíem cremat a l’anada.

Floreixen les posidònies al sud del país.

Un cop més, com es ve observant en els darrers anys, les praderies de Posidonia oceanica han tornat a florir. La troballa va tenir lloc a la praderia de l’Ametlla de Mar, la més extensa de la costa catalana i, segons els experts, la que presenta un millor estat de conservació. Aquest fenomen era considerat poc freqüent i indicador de bona qualitat de les aigües. Però les flors de Posidonia ja no són un fet aïllat i fortuït, any rere any, les estem trobant. A què és degut? Estem presenciant una millora de l’estat de salut de les nostres praderies?
Malgrat ens alegri trobar aquests tresors subaquàtics i ens faci molta il·lusió la seva troballa, la floració anual d’aquesta fanerògama podria ser un indicador de canvi climàtic. Segons experts de centres d’investigació, com l’IMEDEA, la reproducció sexual de la Posidonia és estimulada per l’increment de temperatura de les nostres aigües. Més flors no garanteixen l’èxit de supervivència i recuperació dels nostres boscos submarins si el que ens indiquen és una alteració del seu entorn. Com a eco-submarinistes i amants del món submarí, seguirem buscant respostes al que veiem i que encara no podem explicar. (extret de la web del Club d'Immerssió de Biologia)

Curs d'opistobranquis a Cadaqués.

Si vols entrar dins del món dels opistobranquis per saber-los identificar, la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) organitza un curs a casa nostra. Encara falta molt pel curs, serà al mes de juny (30 de juny i 1 de juliol). Els profes són el Guillem Mas i na Elisenda Navarro, biòlegs del Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya (GROC). Lloc de la trobada: Cadaqués, al mas de Caials del PNCC. Hi ha una condició per poder-lo fer i és que s’ha de tenir la titulació per fer immersió amb escafandre autònoma, així com, l’assegurança i el certificat mèdic al dia. Per més informació truqueu al 933 248 582 o al carreu-e ichn@iec.cat. No deixis de visitar la web del GROC ni que sigui per veure les imatges que hi ha penjades.

Terratrèmol al Cap de Creus

Ahir a les nou del vespre el CdC va tremolar degut a un petit terratrèmol. Poc després facebook treia fum. Tothom que havia sentit "l'explosió" ho cementava per la xarxa. Una hora més tard es confirmava que un terratrèmol havia succeït al municipi de Cadaqués. És el quart que hi hagut a Catalunya aquesta última setmana i és de molt baixa intensitat.

Aguns detalls del succés AQUI

Impactes del canvi climàtic a l’ictiofauna del CdC

Arrel del conveni entre la fundació Abertis i l’UdG, aquests dies s’ha difós el treball anomenat: “IMPACTE DEL CANVI CLIMÀTIC SOBRE LES RESERVES MARINES: L’EXEMPLE DEL CAP DE CREUS”
L’equip investigador l’han format:
Universitat de Girona: Josep Lloret (coord.), Toni Font, Marta Muñoz, Margarida Casadevall
Institut de Ciències del Mar-CSIC: Montserrat Demestre, Paloma Martín, Ana Sabatés
Altres: Sílvia Gómez (UAB), Ignasi Solé (UPC), Núria Zaragoza.

La zona del Cap de Creus (CdC) té les aigües més fredes de la Mediterrània occidental i és per això que ha estat un escenari immillorable per duu a terme un estudi com aquest.
L’estudi ha arribat a les conclusions que davant del increment provat de les temperatures del mar (segons dades d’en Josep Pascual de l’Estrartit), les espècies de peixos lligades a les aigües fredes estan patint una franca regressió i fins i tot es parla de desaparició d’algunes espècies de les aigües del CdC. Mentre que les espècies més termòfiles (d’aigües calentes) estan apareixen i criant en aquest espai i que abans no ocupaven.
Per poder fer el treball s’han recollit dades de les confraries de pescadors, de pescadors artesanals i esportius i, també s’han agafat mostres “in situ”, les quals, han estat mesurades i estudiades en el laboratori (gònades).
De les espècies d’aigües calentes que sembla que poden ampliar la seva distribució geogràfica i fer-se més abundants a casa nostra, n’hi ha unes quantes que són molt apreciades pels pescadors esportius com nosaltres i sembla que ens pot beneficiar...
En aquest enllaç trobareu un pdf en espanyol resumint el treball, i en aquest altre enllaç trobareu el pdf de la versió en català del informe final complert.
Apali! Que no tot és agafar la canya i anar a fer uns “tiritos” com possessos..., també s’ha d’estudiar. ;-)

Tramuntana canigonenca.

Si això és l’hivern que ningú discuteixi lo del canvi climàtic dient que falten dades que ho demostrin...
Aquest dissabte amb una tramuntana F5 i una temperatura primaveral hem sortit 11 palistes des de Portlligat per treure el cap per la Punta del CdC. Avui no hi havia càmeres de TV, eren els habituals i, bé amb alguna convidada que venia a aprendre a navegar amb vent. El dia era immillorable per fer-ho.
La intensitat del vent anava creixent conforme ens apropàvem a la punta. Ella, que avui tenia el qualificatiu de “tramuntana canigonenca”, la seva direcció és més aponentada, no aixecava un gran mar ple de blancalls, però la seva intensitat es feia sentir a la cara i a l’hora d’enfrontar-la, tots dèiem que ens costava avançar, una mica més als que ahir van anar a dormir tard o que havien esmorzat poc. Hem fet el ritual de recórrer tot el rec de sa Claveguera fins a sortir a mar obert, on les onades fetes es creuen i aixequen els nostres caiacs, fent-los dansar al ritme que elles volen. Nosaltres també ens agrada ballar la seva música i sempre que se’ns dóna l’ocasió, allí estem per deixar-nos portar.
Avui també ens han acompanyat els mascarells i un preciós exemplar de falcó peregrí que ja quan tornàvem descansava sobre l’orgue i ens ha regalat amb un vol circular molt a prop del grup. En el descans a ses Ielles hem vist un grup de tonyines, sembla que no vulguin marxar, aviat farà un any que les veiem pràcticament a diari per la zona de paleig..., tot hi haver renunciat a la pesca amb curricà, avui la mar ens ha regalat un sard que s’havia alliberat de la xarxa però, havia quedat tocat de mort.

Un bon exemple

Quan fem un “post” molts cops intentem explicar o ensenyar, lo valents que som al enfrontar-nos a una tramuntanal a la punta del Cap del Creus, o lo agosarats que som a l'aproximar-nos a les roques en plena mar de fons o surfejant les onades d'una garbinada, però hi ha uns altres herois..., ells fan una gran feina pel nostre esport i la seva acceptació i popularització, aquest és el cas de la Rosa i el Martí, des de que tenen mainada senzillament no han deixat de practicar el caiac de mar, ara el practiquen amb el seus fills (que són molt petits) i naveguen tot l'any!

Malauradament no sortiran al programa de Thalassa (si-us-plau que ningú s’ofengui per dir això), però aquest és un bon exemple que pot ajudar a popularitzar el nostre esport i fer que molta gent li perdi la por. Aquí teniu l'escrit de la seva experiència de l'altre diumenge.:
Diumenge 15 de Gener de 2012
Tot i que feia un fred “que pelava” varem convèncer en Jan i la Carla per llevar-nos aviat i anar a buscar garotes. Realment “l’aventura” no se la volien perdre !!!
L’historia era anar fins a Garbet i des d’allí, jo portar els nens amb el caiac triple i en Martí amb el Laser fins el pas de l’ Illa Grossa.
Fet i fet, fins la 1 del migdia no varem sortir, perquè ja se sap que sortir amb nens, abrigar-los molt i anar ràpid no és compatible.
Un cop a l’aigua comencem a palejar amb “alegria” per veure si ens passa el fred, la Carla (que fa de capitana) m’ajuda i m’avisa quan veu roques poc profundes davant nostre. En algun tram em demana que la deixi palejar sola, perquè ja és gran amb 7 anys !!! De fet, ja en fa dos que ens va començar a demanar per anar sola, primer amb l’Oasis que tenim i ara amb un caiac petit que ens deixa en Pau. I en Jan, com sempre, feliç en el seient del mig i obrint uns ulls com “taronges” per tot el què va veient.
Semblava que la Mar d’Amunt fos tota per nosaltres, no hi havia cap barca al voltant, només varem veure de lluny uns caiacs que anaven direcció a Llançà. Són els avantatges de sortir a l’hivern amb màximes de 9º C !!!
A mida que sortim i ens apropem a l’illa, ens anem trobant la ressaca de tramuntana del dia anterior i això de començar anar amunt i avall se’ls hi fa divertit !! Menys quan a tocar les roques de l’Illa Petita en venia alguna de molt “gran”, llavors la Carla cridava: Jan, tanquem els ulls !!! Els obrien i molt per veure els corbs marins enfilats a les roques amb les ales ben obertes per eixugar-les.
Un cop al pas de l’illa, el mar estava més mogut del que hauríem volgut, anant amb els nens, perquè costava molt estar-nos quiets amb el caiac i agafar garotes sense desembarcar. Més que res, perquè gairebé no n’hi havia !
Quan vaig veure que havia “d’apuntalar” la pala per desplaçar-me per les roques, perquè hi ha tant poca fondària que no es pot remar, li vaig demanar a la Carla que em deixés la seva ( ja sabeu que la meva és molt nova i vaig pensar que per aquesta feina m’havia equivocat agafant-la), amb tanta mala sort que li vaig trencar !! No sé si em va saber més greu a mi o a ella, però el disgust el varem passar totes dues. Li va tocar tornar amb els braços plegats !! ....
Però amb una vintena de garotes, que van ser suficients per fer un tastet acompanyades de pa i la resta de menjar que portàvem !!! Recordant les “xefles” amb tots vosaltres, vaig pensar que ens havíem oblidat un “vinillo” per acompanyar-les. No es pot pas estar per tot !!!
Bé, el resum seria COM ANAR A PESCAR GAROTES AMB ELS NENS AMB CAIAC I NO MORIR EN L'INTENT !!!
Però com sempre, ara ja hi tornaria !! En Jan i la Carla es van portar com uns campions !!

Martí, Carla, Jan i Rosa S.