Tramuntana canigonenca.

Si això és l’hivern que ningú discuteixi lo del canvi climàtic dient que falten dades que ho demostrin...
Aquest dissabte amb una tramuntana F5 i una temperatura primaveral hem sortit 11 palistes des de Portlligat per treure el cap per la Punta del CdC. Avui no hi havia càmeres de TV, eren els habituals i, bé amb alguna convidada que venia a aprendre a navegar amb vent. El dia era immillorable per fer-ho.
La intensitat del vent anava creixent conforme ens apropàvem a la punta. Ella, que avui tenia el qualificatiu de “tramuntana canigonenca”, la seva direcció és més aponentada, no aixecava un gran mar ple de blancalls, però la seva intensitat es feia sentir a la cara i a l’hora d’enfrontar-la, tots dèiem que ens costava avançar, una mica més als que ahir van anar a dormir tard o que havien esmorzat poc. Hem fet el ritual de recórrer tot el rec de sa Claveguera fins a sortir a mar obert, on les onades fetes es creuen i aixequen els nostres caiacs, fent-los dansar al ritme que elles volen. Nosaltres també ens agrada ballar la seva música i sempre que se’ns dóna l’ocasió, allí estem per deixar-nos portar.
Avui també ens han acompanyat els mascarells i un preciós exemplar de falcó peregrí que ja quan tornàvem descansava sobre l’orgue i ens ha regalat amb un vol circular molt a prop del grup. En el descans a ses Ielles hem vist un grup de tonyines, sembla que no vulguin marxar, aviat farà un any que les veiem pràcticament a diari per la zona de paleig..., tot hi haver renunciat a la pesca amb curricà, avui la mar ens ha regalat un sard que s’havia alliberat de la xarxa però, havia quedat tocat de mort.