--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 9 de febrer de 2010

La tramuntana i el torracollons del musclo.

Fa dies que bufa de component nord i sembla que la cosa pot durar. Tenim unes previsions dolentes i caldrà anar pensant en quines alternatives hi ha per poder palejar.
Una possibilitat és esperar que afluixi i buscar el recer de la mar de baix, per sota del cap Norfeu o la mateixa badia de Roses. Una segona possibilitat és anar més lluny, cap al sud del cap de Begur i si és molt forta, millor anar directament cap a la zona de Lloret!
Aquestes són unes possibilitats per no deixar de navegar pel mar, però, tenim una tercera via, que és la d’anar cap algun riu o embassament, però..., aquí ens apareix un problema de caràcter burocràtic! Es tracta d’una nova normativa que ens afecta de ple, suposo que molts de vosaltres ja deveu saber de que ens estem referint al torracollons del MUSCLO ZEBRAT! i ho diem així de contundent, perquè de vegades l’administració, amb la finalitat de “controlar” la problemàtica, ens sotmet a un procés de burocratització, sense cap garantia de que serveixi realment pel control del invasor....

La globalització, en la qual ens hi hem trobat immersos, ens porta espècies invasores, moltes d’aquestes espècies viatgen amb les persones i/o les mercaderies i, s’han anat estenent per tots els continents. La major part de les vegades ocasionen veritables desequilibris ambientals i, les autoritats es veuen amb l’obligació de posar-hi maquillatge, ho fan mitjançant l’aplicació de normes restrictives de les nostres activitats i per tant, de les nostres llibertats!...
El fet de que l’any 2001 s’hagués instal•lat en aigües del riu Ebre el musclo zebrat, ha motivat que s’hagi posat en marxa tot un seguit de mesures per evitar-ne la seva dispersió. Entre aquestes mesures hi ha unes de molt severes que afecten a la navegació de qualsevol nau o objecte flotant (aquests devem ser nosaltres) i que ens obliguen a demanar PERMÍS per poder navegar en qualsevol riu o embassament de Catalunya. Mireu quines són les conseqüències d’aquests maleïts bitxos invasors! Ens estan limitant la llibertat de moviment.
Entenem que és responsabilitat de tots poder conservar els nostres ecosistemes el més purs, sencers i lliures d’espècies al•lòctones, les quals, tenen uns efectes negatius com són el d’empobrir aquests ecosistemes mediterranis.
Aleshores aconsellem i preguem a que tots siguem molt curosos en complir la llei ordenada pels nostres benvolguts governants. Però, les normatives no són perfetes i solen tenir problemes a l’hora de ser aplicades de forma justa.
No és just que si volem anar a navegar a un riu, perquè bufa tramuntana, quinze dies abans haurem de preveure, la tramuntanada i demanar el permís a l’ACA (temps que triga l’administració en donar-lo!).
Si nosaltres naveguem habitualment pel mar, anar a fer-ho puntualment en un riu no comporta cap mena de perill, no passa res!, però, això no compta i haurem de demanar el permís...
A l’hivern el musclo no es reprodueix degut a les baixes temperatures, aleshores el perill de que es produeixi una introducció accidental és nul, no passa res!, però, això no compta i haurem de demanar permís...
Durant els mesos d’abril a novembre, es quan pot haver-hi la dispersió, és el moment en que es poden adherir les larves al casc o a l’aigua del seu interior. En aquest període amb unes simples mesures d’higiene n’hi ha prou. Per exemple si netegem i assequem el nostre caiac durant unes hores, en cas que hi hagués larves de musclo, aquestes es moririen, però, això no compta i haurem de demanar permís...
Si us traslladeu per diversos rius (dos o més) sense cap període de descans (secat), de forma immediata, i no voleu ocasionar un daltabaix ecològic, caldrà fer una desinfecció del nostre caiac i de tots els estris que hagin entrat en contacte amb l’aigua del riu (faldó, armilla salvavides, escarpins o sandàlies, etc.), ho haureu de fer amb aigua amb lleixiu (10 ml de lleixiu per litre d’aigua, el lleixiu ha de tenir una concentració de clor actiu de 50 grams/litre). Els estris els haurem de posar uns minuts amb remull i desprès s’ha d’assecar, el caiac l’hem de raspallar amb una escombra molla de la solució clorada, però, això no compta! Perquè també haurem de demanar permís...
Com podeu veure, la nostra activitat lúdica-esportiva s’ha convertit en un perill ambiental i ara està sota vigilància!!!
Penseu que fa desenes d’anys, que al riu Ebre hi ha una activitat de pesca esportiva molt gran. Aquests pescadors (que la majoria varen venir de països com Alemanya) són els responsables de la introducció “accidental” d’unes quantes espècies de peixos al•lòctones, com son els silurs i que han ocasionat uns desequilibris brutals. Ara aquests mateixos peixos són el gran atractiu turístic de la pesca esportiva en aquesta zona. Doncs son quests mateixos senyors, el que han dut en les seves barques al musclo zebrat.
Essent aquest col•lectiu el responsable històric d’una bona part de les introduccions “accidentals” de peixos (usats com esquers vius, o voluntàriament introduïts) i que actualment tinguem el 50% de la fauna íctica continental formada per espècies de fora. No caldria actuar d’una forma més contundent sobre ells? Estem parlant d’un col•lectiu molt petit i que la seva activitat ocasiona uns danys ambientals molt elevats. En el cas del musclo zebrat, s’ha valorat en quasi 3 milions d’euros per la zona de l’Ebre!
Si molts anys enrere s’hagués actuat i educat de les problemàtiques inherents amb aquesta activitat esportiva, possiblement la situació actual podria ser diferent.
Ara a nosaltres ens toca a programar-nos amb quinze dies d’antelació si volem anar a navegar a un riu i, demanar els permisos pertinents, després podràs anar al riu, això sí, una mica més pobre, una mica més estressat i una mica més empipat amb la nostra societat burocratitzada. Ara bé, si no has fet cap neteja, ni desinfecció, no passa res! Tu ja tens els papers que és el més important! Passaràs a formar part d’una estadística, d’un gràfic al cim d’una taula d’un despatx, que algun funcionari l’ensenyarà al seu cap, fent-lo creure que s’està controlant la problemàtica del musclo zebrat. Ara, el compliment de les mesures preventives no està garantit, és de la teva absoluta responsabilitat l’aplicació, tu tens el paper del permís, l’autoritat ha complert amb el seu trist paper, però, el que és realment important: EL RISC D’INTRODUCCIÓ segueix sent-hi.
Doncs perquè no expliquem i difonem les mesures de prevenció dins els col•lectius de “risc” i, ens deixem de collonades amb la punyetera burocratització? o és que hi ha algú que en viu d’això?

1 comentari:

  1. Que jo sàpiga, a més dels permisos, s’ha d’aconseguir un certificat de desinfecció, atorgat per un "desinfectador" homologat, i això per cada "remullada". De boixos.

    ResponElimina