--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 18 de febrer de 2010

Un naugragi de "pel·licula".

S’hi ha un naufragi mereixedor del dubtós honor de ser el “naufragi estrella” de la mar d’amunt, aquí el tenim. Es va produir el 22 de Març de 1654 i varen ser 2 els vaixells involucrats, l’Annunziata i el Pelikan. L’Annunziata, de matricula genovesa, que transportava sucre, especies, pedres precioses, passatgers il•lustres i clergues, es dirigia presumptament a Itàlia. Feia el viatge juntament amb el Pelikan, matriculat a Hamburg, que a mes de mercaderies variades portava una càrrega valuosa, 300.000 monedes de plata, lingots i també pedres precioses. Les monedes eren les famoses “peces de 8 rals”, l’autèntic dòlar de l’època.

El seu us era tan comú que va ser de curs legal als Estat Units fins el 1857 a on se’l coneixia com a “Spanish dollar”. Hi ha teories que diuen que el símbol del dòlar “$” prové de les bandes i columnes de l’escut espanyol que apareixien al ral de 8. O sigui que tot plegat, era un tresor considerable.
Bé, tornem a la mar. Aquella nit, a la vista del Cap de Creus, o Cap de Diables com també era conegut antigament, els 2 vaixells varen patir una gran tempesta, a resultes de la qual l’Annunziata va naufragar a tocar la Cala Portaló. La desfeta va ser total, no queda clar si foren 2 ò 4 passatgers els que es varen salvar, però els morts es xifraren entre 120 i 150. Esgarrifós. Quan passem al costat de la Cala Portaló, hauríem de guardar un silenci reverent, es un autèntic cementiri marí. També podem pensar que quan tenim a les mans un grapat de sorra de la cala, la única de la mar d’amunt amb sorra groga i fina, potser estem tocant un minúscula engruna de les pedres precioses que allà es van perdre.
El Pelikan no va navegar gaire més, feia molta aigua, mes de la que les bombes podien buidar i vist el destí de l’Annunziata, quan eren al Golfet, al costat de l’illot anomenat Balandrau que a partir d’aquell dia es coneix com la illa Galera, la tripulació va decidir abandonar la nau en dos bots, carregant la part del tresor que hi va caber. Recordem que només les monedes pesaven mes de 7 Tones. Els nàufrags, en tan precària situació però amb preuada càrrega, es varen dirigir cap al Castell de Roses, però al passar de llarg per davant de Cadaquès el “Governador de las Armas” de la vila va enviar 2 vaixells armats a capturar-los, cosa que van aconseguir ja dins del Golf de Roses.
Aquí es convenient fer un incís per emmarcar històricament els fets. Estem a la part final de la Guerra dels Segadors (1640-1659), revolta catalana encapçalada per Pau Claris contra la política centralista de Felip IV, i recolzada per la monarquia francesa que pretenia annexionar-se Catalunya. En un moment donat, els francesos havien arribat a prendre Barcelona, però en el moment del naufragi només ocupen el Rosselló, la Cerdanya, la vila de Roses, la Selva de Mar i algun altre punt aïllat de la costa. L’enfrontament amb França s’acabarà amb el Tractat dels Pirineus i la pèrdua definitiva de la Catalunya Nord.
Fi de l’incís i tornem a Cadaquès. Els cadaquesencs, assabentats del desastre per les restes dels vaixells, i també humanes, que queden escampades per tota la mar d’amunt, i coneixedors per la captura dels nàufrags de les riqueses que guarda el peci, abandonen la pesca de la sardina per la mes lucrativa pesca de monedes. Gratant amb garfis el fons marí al lloc del naufragi, aconsegueixen alguna saca de monedes. Qui sap si alguna fortuna cadaquesenca s’inicià d’aquesta manera.Continuarà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada