--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Sorpreses et dóna la vida..., sorpreses

De vegades tenir un blog té una recompensa inesperada. La setmana passada, sense anar més lluny, vaig rebre un correu d’una persona que volia conèixer’m per mostrar el seu agraïment i admiració per les fotos que anem publicant. Es tracta d’en Marti Q.Q., un conegut i reconegut pescador de la zona del Cap de Creus. És un apassionat de la pesca amb canya i que des de fa uns anys també la practica des del caiac. De tan en tan entra en l’espai dels forums de pesca i entre moltes altres aportacions de tipus tècnic, hi fa aportacions literàries d’un molt bon nivell, el podríem considerar un “lletraferit”. Com que entre altres virtuts que té, hi ha la de generositat ens ha permés publicar els seus escrits sobre el mar i la pesca en el nostre blog, la qual cosa li estarem molt agraïts i ho anirem fent d’aquí uns dies.

Finalment vàrem quedar per sortir a pescar junts i així ho hem fet. Per mi ha estat una oportunitat per imbuir-me del coneixement d’aquest món tan apassionant i desconegut, i així, poder fer un primer salt qualitatiu en l’aprenentatge de l’art de la pesca de la mà d’un mestre.
Em va dir que també vindrien un parell de pescadors de Roses l’Ibag i l’Osnola. L’Ibag és un dels seus mestres, és un personatge que vol mantenir-se en l’anonimat. La seva vida ha girat al voltant del mar. Primer el va conèixer des de dins amb la pràctica del submarinisme. Actualment el que l’apasiona és la practica de la pesca amb caiac i els seus resultats han estat espectaculars. El seu nivell ha arribat a ser tan alt, que l’obliga a haver-se d’amagar dels altres practicants. Tothom vol saber els llocs i els moments on va a pescar, les tècniques que utilitza, els esquers que empra i així poder-lo emular.
Mira per on, que un passerell com jo, neòfit en aquest art de la pesca, tindré l’oportunitat de passar un dia amb uns dels millors pescadors amb caiac de Girona, com a mínim dels més envejats.
De fosca nit vaig trobar-me que em dirigia cap a un lloc “indeterminat” del Cap de Creus. Faltaven hores per sortir el sol i ja havia rebut un “sms” de que en Martí estava arribant al punt de trobada. I això que ell havia sortit de Bcn!
En arribar al lloc una guilla es va creuar pel camí, això em va fer pensar amb un pescador de Roses. Era un personatge una mica estrafolari. Va acabar els seus dies davant del Sirena (famós bar punt de trobada) amb la seva llarga barba blanca trenada, sent fotografiat pels turistes. Tenia una barca petita que la coronava un pal amb una cua de guilla. Quan sortia a pescar sempre cridava el nom de la guilla en els pescadors que es creuava. Resulta que hi ha la creença, entre la gent del mar, de que no es pot dir el nom de la guilla. Per denominar-la diuen “aquell animal de cua peluda” etc. el motiu és que dóna mala astrugància. Doncs el fet de trobar-me amb la guilla en el punt de trobada va ser un fet premonitori del que hauria de passar després.
A l’arribar en Martí estava esmorzant, ens saludem i preparem els estris. Immediatament ell comença a buidar el pap i, instruir-me. No para d’enraonar per explicar-me tot el que puc fer. Tipus d’artificials que he d’utilitzar, l’x-rap l’has d’utilitzar per això, el rapala model no sé què del color S, utilitza’l a primera hora si vols anar al darrera d’aquesta espècie.... Munta una metralleta a partir d’aquesta hora amb aquests vinils i pesca fent passades paral•leles a una fondària de 14 metres si vols pescar tal altra espècie... De tal hora a tal altra estigues a tal punt i fes “espining” amb el model no sé què del Yozuri. Més tard anirem junts i amb el “mucho lucir” i practicarem el “jigging” en uns rocs molt productors que estan alineats amb la punta que surt d’aquí el costat....No havia sortit ni un resplendor de llum, que ja havia rebut més informació vàlida que en tots els dies que m’havia dedicat a navegar per l’hiperespai de la xarxa. Quin crak!
Els de Roses arriben més tard, però sempre a punta de dia, l’hora bona per pescar... Sortim a mar i em dirigeixo una mica lluny per no interferir en aquest moment tan íntim i d’alta concentració. Mentre palejo vaig pensant l’afortunat que sóc d’haver pogut connectar amb aquesta bona gent.
La jornada discorre d’una forma plàcida, diria que massa plàcida. M’havia fet la il•lusió de que seria un dia ple d’emocions, de lluita amb els bonítols que començarien a estirar del fil fins fer-me desequilibrar el caiac. De fotografiar-me amb un déntol monstruós al costat d’aquests artistes..., i res d’això va passar. Sortir amb uns primeres espases de la pesca, no és sinònim de pescar molt..., en Murphy sempre treballa, dia i nit, set dies a la setmana i dotze mesos l’any. El que no va poder evitar aquests senyor de nom anglès, és que tingués l’oportunitat de coneix-se’ls i que d’aquí neixi una amistat molt profitosa, per mi segur que ho serà ;-).

1 comentari:

  1. Alça Manela!!

    Així s'escriu la història.

    Ja veus que una cosa és la voluntat i les teories. L'altra, és en Murphy i la realitat. Ja vas veure que aquest últim duet sempre treballa com un equip d'alta competició i aquests sí que no fallen. Deu ser la premonitòria presència de la guilla? deu ser els coneixements que encara ens falten. Els qui en saben van marxar al veure el pa que s'hi donava. Nosaltres vam voler insistir per si de cas, però la única cosa que vam fer va ser passejar. Podríem entrar a discutir si això és perdre o no el temps. Però això ja són figues d'un altre paner.

    Tanta medusa, els peixos lluna fent bots a tort i a dret i la tonyinota esvalotant l'aviram per acabar-ho d'arreglar, ja ens hauria d'haver fet plegar.

    En fi. Tornarem a sortir, ho tornarem a intentar, mirarem de vèncer.... el llom de llobarràs que em va sortir a l'empait l'haig de veure entrar al forn fet a trossos! a la propera, va la vençuda!

    Salut i llobarros!

    Martí.

    ResponElimina