--------------------------------------------------------------------------------

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Un cadaquesenc autodidacta i amant del Cap de Creus

Còpia de l'entrevista publicada al Diari de Girona la setmana passada a la contraportada denominada: "a contracorrent".:
ENTREVISTA DE ALBERT SOLER CADAQUÉS:
 Joan Manuel Tajadura (Cadaqués, 1949) és un dels més reconeguts modelistes navals, a més d'un gran investigador sobre tot allò que té a veure amb el mar, les seves embarcacions i les seves eines

És cert que les claus són al fons del mar?
Jo no les hi he vistes. Al mar només hi he trobat tranquil•litat. Recordo anar al Cap de Creus i veure les ombres dels dofins que passaven. Potser d'aquí em vénen aquestes ganes de saber coses del mar, de les seves embarcacions, de tot el seu patrimoni.
Els modelistes són una mica nens?
No pas en el meu cas. Jo faig modelisme com a forma d'estudiar la vida dels mestres d'aixa. Tinc catalogats des de 1739 fins ara tots els que han fet barques a Cadaqués. Reprodueixo les barques, però també les eines que feien servir.
Quin és el seu mètode de treball?
Agafo els plànols d'una barca, en redueixo l'escala i la construeixo idèntica però de mida més reduïda. Inclús amb les mateixes pintures i vernissos que feien servir els mestres d'aixa, el mateix procediment... Tot això, és clar, requereix investigació prèvia.
Deu ser feina de moltes hores.
No ho sé, no les compto. Si vostè fa una cosa no li valoraran l'estona que ha trigat, sinó si està ben feta o mal feta.
Sí que deu saber, almenys, quants models ha construït.
Uns 200 models diferents d'embarcacions. Alguns els he regalat i altres els he venut per poder continuar fent-ne.
Ser de Cadaqués obliga a estimar el mar?
Sí, i a més Cadaqués té una cosa entranyable: costa molt d'entrar-hi, però després costa de sortir-ne. El meu avi era de La Rioja, va arribar a Cadaqués tornant de la guerra de Cuba i ja no se'n va anar mai més.
Al mar els grans es mengen els petits?
Això també passa a terra. Sempre els grans s'han menjat els petits. De tota manera a mi m'és igual, ja que sóc una persona que faig el que faig perquè m'agrada. I punt.
Imagini que el deixen viatjar en un d'aquests vaixells: Titanic, Santa MariaIctineu. Quin tria?
Potser cap dels tres. Però si n'hagués de triar un, m'entusiasma l'Ictineu, de Monturiol. Amb restes de vaixells "normals" va ser capaç de construir un submarí.
Quina imatge del mar vol conservar per sempre?
La tranquil•litat que li deia. Al mar fuges de tot: d'enveges, de guerres, de tot. Allà no hi ha res que et provoqui maldecaps. Voldria viure a dalt d'un vaixell.
Què és el més estrany que ha trobat al mar?
He aconseguit el llum de babor d'un vaixell que va naufragar l'any 1920, juntament amb un tros de fusta. Això, juntament amb una foto que també he aconseguit, potser em permetrà reproduir-lo.
Massa gent es pren al peu de la lletra allò de "me cago en la mar"?
Quan anava a escola el mestre deia molt "me cago en la mar salada". Aquestes expressions s'han perdut bastant, però sembla que la gent ho fa més que mai, perquè el mar cada dia està més brut, més mal cuidat i més contaminat. Tristament, les administracions es preocupen ben poc del partrimoni marí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada