--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 13 de gener de 2013

Agredolça









A la part central de la foto hi ha el cap d'un corb marí emplomallat al niu.
Avui hem sortit per la costa de Begur, hem palejat des de la platja de Pals fins Tamariu. Ha estat una sortida de migdia, com sempre. L’hem fet amb l’Albert de Selva de Mar, amb ell sempre he navegat pel Cap de Creus i avui era el primer dia que el traiem.
Aquesta és possiblement el tram de la Costa Brava més conegut i més valorat pels que han sabut vendre el NOSTRE paisatge i, ho escric amb majúscules perquè entenc que el paisatge pertany a tots els pobles i no als especuladors que n’han tret un partit posant-li preu i venent-lo.
Agredolça és la sensació que tenia al acabar la sortida, en que hem pogut gaudir d’un mar buit de barques d’estiuejants, avui érem més caiaquistes passejant que barques, sis en total. Els penya-segats estaven pràcticament com fa segles,  els gavians s’ha assolellaven en els sortints de les roques. Els corbs marins emplomallats ja coven els ous en els nius senyalats de blanc i, dins de l’aigua, apareixen algunes meduses (Pelagia noctiluca) caçant al voltant de les taques de fitoplàncton que el sol i les altes temperatures dels darrers dies han fet aparèixer.  Vist així segueix sent la mateixa costa que amb tant encert va descriure en Josep Pla, però ell tan sols va veure l’ inici de l’explosió urbanística que ha patit aquest paisatge i avui, tot i que el mar era buit, els penya-segats segueixen coronats per la munió de cases i apartaments que l’embruten i degraden. Qui sap si d’aquí uns segles tot això haurà acabat i, el pas del temps es menjarà  aquestes estructures artificials implantades per l’home..., esperem que així sigui.
Malgrat tot, pensem que som uns privilegiats i avui hem gaudit d’un mar que ens el fem nostre per unes hores. D’aquí poc hi haurà més caiaquistes que palejaran per la nostra costa a l’ hivern, la nostra és una activitat esportiva, que està en consonància amb el medi marí, no l’embruta, ni el degrada i és pura harmonia. 

2 comentaris:

  1. Amb edificis a la vista o sense, sou uns putos privilegiats!

    ResponElimina
  2. Digui-li sort, privilegi, etc. Actualment hi ha una tendencia a l'agregació de la població en grans urbs, això té un benefici però també un cost. N'hi ha que ens moririem si no tinguèssim l'oportunitat diària de veure espais oberts.

    ResponElimina