--------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 16 de gener de 2013

Albirament excepcional de tortuga Llaüt al CdC


Transcripció literal de l'article aparegut al butlletí Nº 20 del mes de desembre de la Societat Catalana d'herpetologia en que es cita l'albirament d'una tortuga llaüt a Llançà.:

"Nova observació de tortuga llaüt Dermochelys coriacea (Vandelli, 1761) a la costa catalana"
Joan Ferrer (1), Jordi Peralta, Dani Plana & Dani Bertran (2)
1): Societat Catalana d’Herpetologia, Museu de Ciencies Naturals de Barcelona. Museu Blau,
Plaça Leonardo da Vinci 4-5, 08019 Barcelona.
La tortuga llaüt Dermochelys coriacea (Vandelli, 1761), espècie catalogada
actualment com a en perill crític d’extinció a nivell mundial (Rivera et al 2011, Masó et al 2011), ha estat citada en molt poques ocasions (menys d’una dotzena) al llarg de la costa catalana (Pascual, 1985; Castanet et al. 1989; Llorente et al.1995). La primera cita de la que es té constància és un exemplar vist a Banyuls de la Marenda el 1863. La següent observació documentada correspon a un individu observat a Salou el 1891. Fins al 1955, en que se’n pesca un altre exemplar a la Badia de Roses (Durany, 2003), no hi ha constància de cap més observació de l’espècie. A Portvendres, l’octubre de 1981 es va capturar un exemplar a 4 milles
al N-NE. El 3 de setembre de 1983 es va capturar un altre exemplar amb unes armellades (tremall) al Port de la Selva, davant de cala Cativa. Aquesta tortuga mesurava 1’45 m. de longitud i 1’43 m d’amplada de closca i anava acompanyada per un grup de peixos pilot (Naucrates ductor).
Més recentment, el 1993, es va observar un altre exemplar al delta de l’Ebre, prop de l’Ampolla. El 27 de setembre de 1997 se’n va trobar una de morta entre Canet i Sant Ciprià. L’ultima cita coneguda correspon a un exemplar de 400 kg que va morir a la costa de Sitges, el juliol de 2010 (Ferrer et al. 2012). Butll. Soc. Cat. d’Herp. 20 (2012) 122
El dia 19 d’agost de 2012, cap a les 19.30, es va observar una tortuga llaüt adulta d’aproximadament 2 metres de longitud total (el cap inclòs) i una amplada de closca d’uns 140 centímetres, prop de la platja de les Carboneres, situada al nordoest del cap de Creus (TM de Llançà, Alt Empordà). Coordenades 42.368437, 3.169802. L’observació es va fer a uns 150 metres de la costa per part de tres dels autors d’aquesta nota, que practiquen submarinisme amb assiduïtat en aquesta zona i que no van tenir problemes en acostar-se a l’animal, que nedava a mitges aigües d’un fons de roques i sorra d’una profunditat de 14 metres. En el moment de l’albirament la tortuga estava submergida a uns 10 metres de fondària i al cap d’uns dos minuts d’observació es va allunyar en direcció nord.
També anava acompanyada per un grup de peixos pilot (Naucrates ductor), 3 adults d’uns 30 o 40 cm de longitud que la seguien en tot moment. Aquest peix és una espècie pelàgica que acompanya taurons o altres peixos pelàgics i també tortugues marines, dels quals és comensal (s’alimenta de les restes del seu menjar i dels seus ectoparàsits), fet que li proporciona protecció davant dels depredadors. Només es coneix un antic lloc de posta de tortuga llaüt al Mediterrani (Bruno, 1986), que a més a més era secundari, ja que el principal lloc de posta es troba a les costes del Gabon (Àfrica occidental central) on sembla que hi hauria la major concentració de tortugues llaüt del món (amb més de 15.000 exemplars). La resta
de punts on es reprodueix es troben entre Florida (EUA) i La Guaiana (Amèrica del Sud) i entre Malàisia i Austràlia.
El canó submarí del cap de Creus, que es troba a uns 3 quilòmetres de la costa (amb una llargada de 40 quilòmetres i una fondària que arriba als 1.400 metres) i l'elevada biodiversitat de les seves aigües possiblement tingui alguna relació amb el fet que aquest sector de costa catalana (juntament amb la resta del golf de Lleó) sigui d'on provenen la majoria de cites d'aquesta espècie de tortuga tan rara al Mediterrani nord occidental. De fet, la presència d’adults d’aquesta espècie (la més pelàgica de totes) prop de la costa no es considera normal (Salvador et al.1998, Marco et al 2009). L’esmentat canó representa una àrea d’aflorament de nutrients,
per aquest motiu és un hàbitat preferent per a diferents espècies de cetacis, sobretot el rorqual comú (Balaenoptera physalus), dofí llistat (Stenella coeruleoalba) i dofí mular (Tursiops truncatus). Alhora, també es podria tractar d’una zona òptima d’alimentació per als exemplars adults de tortuga llaüt (com zona de pas, almenys).
Tot plegat recolza la importància que tindria la protecció d’aquest sector pel que fa a la conservació de nombroses espècies amenaçades i en perill d’extinció. Cal tenir en compte que la restricció de la pesca també repercutiria molt positivament en la recuperació de les espècies comercials (malgrat l’opinió contrària i les critiques expressades per algunes de les confraries de pescadors de la zona).
Malauradament, resta aturat el Projecte de Reserva Marina transfronterera, prevista conjuntament amb l’Estat francès i que abraçaria l’esmentat canó, enllaçant les Butll. Soc. Cat. d’Herp. 20 (2012) 123 Reserves Naturals marines del Parc Natural de Cap de Creus amb la Reserva Natural Marina del Rosselló (situada entre Cervera i Banyuls de la Marenda).
AGRAÏMENTS
Volem donar les gràcies a la Gemma Gonzàlez (Projecte NINAM) per la revisió del text. I també a l’Eduard Marqués (mardamunt.blogspot.com) i el Pau Calero pel seu ajut.

4 comentaris:

  1. Aquestes són les coses que haurien de sortir als diaris i no altres de les que n'estem farts.

    Petits regals de la natura que ens alegren els dies.

    Molt bona feina aquesta nota.
    Santi

    ResponElimina
  2. Felicitats Eduard! per presentar-nos un article tant interessant sobre la riquesa natural de la nostre costa.
    Estaria molt be saber perquè ha quedat aturat el projecte d'unir els dos parcs naturals, ja que crec que seria una garantia de protecció d'aquesta riquesa.
    Albert de la Selva

    ResponElimina
  3. Com sempre les aportacions a la ciència que es fan des del treball callat i anònim de centenars de naturalistes i defensors de la natura, permet que aquest país estigui molt ben situat en la conservació de la natura, malgrat les agressions dels especuladors.

    ResponElimina
  4. ..i malgrat la desídia de l'actual de l'administració competent en gestió d'espais naturals (DAAM), que els té escanyats econòmicament per no voler-los veure com a prioritat, amb "l'excusa" de la maleïda crisi.

    Santi

    ResponElimina