El Palau de la Llum

Desprès d’una setmana de vacances avui reprenem les publicacions del blog i esperem que de mica en mica anem agafant ritme. Hem aprofitat aquests primers dies de l’any per visitar un lloc al que li tenim una estima especial, el Delta de l’Ebre. Si fa dos any el vaig visitar en solitari per circumnavegar els diferents espais més emblemàtics, aquesta vegada hem estat un grup de 21 bons amics.

L’allotjament per a un grup tan nombrós no és fàcil, però hem tingut el gust de descobrir un lloc perfecte per estar, es tracta de les “Barraques d’en salvador”, són unes construccions tradicionals com el seu nom indica i  estan totalment equipades amb tot tipus de comoditats per fer que l’estada sigui còmode i agradable, tan sols us diré que en arribar i veure com era aquest indret més d’un dels integrants varen dir “jo d’aquí ja no em moc”.

El programa que portàvem era el de conèixer el Delta, uns per terra i els més atrevits per l’aigua. Teníem programat tres rutes de diferent nivell de dificultat i vàrem poder fer un 50% del programa, el vent de Tramuntana va impedir acabar-lo. Les tres rutes eren navegar al voltant dels espais més emblemàtics del Delta, la Badia dels Alfacs-Punta de la Banya, Illa de Buda i Badia del Fangar.

Els dos primers dies la presència de la Tramuntana va fer que ens dediquéssim a l'etnografia en comptes de la navegació. Destacarem la preparació per nosaltres d’un dels plats més apreciats del Delta, “l’anguila amb suc”. Per poder fer-ho vàrem anar a la pesquera del Canal Vell i allí vam adquirir tres quilos d’anguiles vives, el fet de comprar als pescadors artesanals, és una manera de contribuir a la conservació d’una activitat de baix impacte ambiental i l’experiència de preparar les anguiles, un fet inoblidable pels que van participar en la seva elaboració, una feina que la podríem definir com “relliscosa i feixuga”. El resultat final va ser apreciat de diferent manera, al ser un peix d’aigua dolça i de forma i gust peculiar, alguns paladars no varen poder provar l’exquisida menja.

Les dues sortides que vàrem poder fer, va ser la de circumnavegar la Badia del Fangar, un dels llocs que considero que recull l’essència del que és el Delta i que encara no està dins de les rutes turístiques. El darrer dia vam navegar des de la Gola del Migjorn fins la mateixa punta del Delta, aquí vàrem haver de recular perquè la Tramuntana va impedir  sortir a mar i donar-li la volta a l’Illa de Buda.

Us deixo un recull de les imatges d’aquests dies que són molt millors que les paraules que pugui escriure i aprofitem per donar les gràcies als companys, Rosa Sadornil, Rosa Bardès, Martí Portell, Ernest Pous i Lluís Canyet que ens han deixat els seus caiacs i que han fet possible elevar la sortida a la categoria de inoblidable. Moltes gràcies companys, us en devem una altra!