--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 17 de gener del 2013

Una nova secció.: Xarrups (slowly).



Com que cada vegada se’m fa més difícil tenir material per publicar (dec estar en crisi) i com que la gent amb qui em trobo, sempre solen dir-me que aprecien molt les imatges que penjo en el blog, he decidit anar més enllà i a partir d’ara publicaré imatges  de paisatge del Cap de Creus i els espais més propers. Les compartiré amb vosaltres i us explicaré com s’han fet. D’aquesta manera si algú s’anima, pot provar d’anar fent el que intento fer jo, aprendre a robar la bellesa de l’entorn i emportar-me-la cap a casa en format digital ;-), soc un lladre de la bellesa!
Totes les imatges o, quasi totes, estan fetes amb llarga exposició, són crepusculars o nocturnes i per mi tenen una màgia molt especial. La secció la denominarem “xarrups” o “slowly”, no ho sé, potser tots dos  i, es que es tracta d’un producte que es genera molt poc a poc, lentament i s’ha de consumir d’aquesta manera fent petits xarrups.
Per començar us presento la imatge més calenteta que tinc, és d’avui dimecres 16 de gener a les 18:20 , l’he fet no gaire lluny de casa, en un dels estanys que esquitxen la plana de l’Empordà. Per fer-la, he utilitzat una Canon 550D, equipada amb un objectiu Tokina 11-17 mm, o el que és el mateix una càmera reflex amb un gran angular que és un objectiu òptim per la fotografia del paisatge. Aquestes càmeres permeten fer exposicions del temps que un vulgui (la velocitat s’ha de posar en posició B o Bulb). En aquest  cas el temps d’exposició ha estat de 55 segons. El diafragma l’he tancat una mica per tenir major profunditat de camp i aconseguir aquest temps d’exposició que em permeten captar el moviment dels núvols i d’aquesta manera donar-li dramatisme a la imatge. La sensibilitat també ha estat la més baixa que permet la meva càmera, 100 ISO i l’objectiu estava a la posició de 11 mm. Un filtre degradat gris davant de l’objectiu, m’ha permès compensar al camp, la il·luminació del cel i l’aigua.
El que buscava era dramatisme, i el cel amb els núvols desordenats em dona aquesta sensació de trasbalsat (atormentat), de fet acabava de passar un front fregant l’Albera i el CdC, l’entrada de la tramuntana era incipient. Potser no és una imatge per penjar al capçal del llit però sí que pot donar aquestes sensacions inquietants que us dic. No?
Fora bo compartir la vostra opinió, us agrairia de tot cor que aportéssiu els que vulgueu, el vostre comentari. Gràcies per avançat!   

9 comentaris:

  1. El que volia dir és que si creieu interessant que es parli de fotografia pura i dura que ho manifesteu. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah val! Així m'ho acabaré de mirar bé i aprofitaré per donar-te bons consells per acabar de millorar ;)

      Elimina
    2. Segur que seran bons els consells, perquè amb l'edició que fas dels videos i les teves fotos, es nota que tens moltes bones maneres de treballar la imatge

      Elimina
  2. Mira que fa primaveres i primaveres que et conec, i collons, no pares de sorprendre'm/sorprendre'ns !

    ResponElimina
    Respostes
    1. No saps pas les ganes que tinc que vingui el bon temps i la possibilitat de sortir a fer nit a la "belle etoile".

      Elimina
  3. No saps pas les ganes que tinc que vingui el bon temps i la possibilitat de sortir a fer nit a la "belle etoile".

    ResponElimina
  4. Molt rebé aquesta nova entrada! el que m'ha agradat més són dues coses:
    1. El concepte de robar el paisatge.
    2. La idea de fer una secció de coses o fotos slowly, com slowly és el temps que discorre pels que remeu pel Cap de Creus. És l'aire que respira el teu bloc i el de la Mardamunt.
    I ja està. Com sempre, la foto molt bé, tot i que les bones fotos ja no són novetat, ens tens mal acostumats. I encara que la composició és bona, dóna sensació de temps que discorre en solitud i el cel fosc li dóna el toc inquietant, a mi preferentment em trasllada més una imatge marítima, potser perquè ho conec més i per tant, els possibles records o sensacions hi ajuden, ves a saber. La interpretació del per què ja ho deixarem a algun psicòleg o psiquiatre, potser. He, he.
    En fi, doncs res. Que si jo fes una entrada com aquesta m'agradaria que la gent m'escrivís el que en pensa, doncs al revés ho faig. Au, Adios: Marti Q

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules Marti, això de robar la bellesa del paisatge és real, sempre m'he considerat un lladre i es que no puc resistir que la bellesa pugui ser fugissera i l'he de disfrutar més temps i, el que és més important, m'agrada poder-ho compartir! sé que sona molt "sensibler", però....

      Elimina