--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 20 d’abril del 2010

El far indultat

El far de Cala Nans, inaugurat el 1874, es troba situat a l’extrem sud de la badia de Cadaquès. Passem per sota de la seva mirada vigilant cada vegada que ens dirigim en caiac des de Port Lligat cap a Joncols, i sembla prevenir-nos del tram de costa tant alhora magnífic i brutal que ens espera. Les garbinades estiuenques fan estralls en aquest tram. Per terra s’arriba fent una deliciosa passejada des de la cadaquesenca Platja de Sa Conca, en la que podrem fruir de tot un mostrari de les possibilitats de la construcció tradicional en pedra seca.

El far en si mateix, es una construcció senzilla, la típica caseta blanca amb torre cilíndrica, que va tenir moments de gloria a l’època en que va ser bastit, quan el tràfic marítim de pailebots enriquia la vila. Eren aquells temps en els que els cadaquesencs viatjaven mes sovint a Cuba que a Figueres. Temps passats que el segle XX s’endugué. El seu valor estratègic va anar decaient i l’abandó s’apoderà de l’indret. L’any 1982 el seu estat era tant ruïnós que l’Autoritat Portuària de Barcelona, de qui depenia, va decidir enderrocar—lo. La oposició frontal i decidida dels cadaquesencs, que defensen els seu patrimoni històric com ningú a la costa catalana ho ha fet, ho va impedir, i es va aconseguir la seva rehabilitació. Avui, per orgull dels seus defensors, continua cucant-los l’ull amb complicitat, i manté les seves quotidianes converses lluminoses amb el seu col•lega del Cap de Creus. La seva llum ens guia fins a 8 milles mar endins.
L’edificació es voltada d’una tanca perimetral baixa, d’un metre d’alçada, que forma una balconada sobre el mar obert. La tanca es rematada per rajol cru, sobre el qual generacions de visitants han deixat gravat el seu missatge. Efímers amors eterns, estiuenques excursions familiars, turistes embadalits, amics de farra, excursionistes de xiruca i mitjó gruixut, porrets a la posta de sol, “botellons” nocturns, … tot ha deixat la seva emprenta jeroglífica per qui ho vulgui desxifrar. Paradoxes de la vida, així com de vegades l’excés de civisme esdevé absurd, aquí, l’excés d’incivisme ha creat art.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada