Instants de pasqua

Aquests dies festius, tot i no tenir cap activitat especial programada, no ens hem estat quiets. La previsió meteorològica ha estat encertada pel windgurú i ens ha donat una bona variabilitat de temps tal i com toca a la primavera, boires, garbí, pluja, tramuntana, i sol. Els de TV3 i, per no empipar al sector turístic, han estat molt ambigus, cosa que els fa poc fiables a l’hora de consultar-los per programar les nostres sortides.

Divendres he anat a provar un suport (“canyero”) per fer el curri amb canya des del caiac i evitar les enredades de la línea amb el timó. Per fer-ho he anat a la zona de Norfeu, m’havia d’acompanyar la Rosa, però a les sis del matí el dia estava molt boirós i no ha volgut córrer el risc de la matinada per res. Jo m’he arriscat i he tingut premi! passat Falconera no hi havia boira i la mar estava tranquil•la. L’avaluació del nou “gadget” ha anat bé, malauradament la pesca no tant, la costa estava absolutament envaïda d’una sopa gelatinosa d’uns animalons que estan emparentats amb les meduses. Es tracta d’hidrozous, de l’ordre dels sifonòfors, possiblement de l’espècie Eudoxoides spiralis (?), s’enganxaven al curri i impossibilitaven la pesca de depredadors. Cap a les 10 h m’he dirigit cap a Montjoi, allí hi havia en Lluís Saura (“nedalmon”) i els seus companys Miquel i Jorge. Han vingut a entrenar-se per nedar a mar obert, els he acompanyat per donar-los-hi suport. Aquesta gent van molt forts, són capaços de desafiar les condicions ambientals d’aquesta època de l’any. La majoria solen ser corredors de triatlons.

Dissabte comença d’hora, a les set del matí he quedat amb en Quim Bardalet (Ultraquim) per tornar-li un material. Ha vingut a fer les “24 h. del Cap de Creus”. A la sortida trobo una bona colla d’amics, en Niceto, la Marga, la Lidia, la Mònica, en Darwin, en Marc Falcó...., l’ambient entre els “marxistes” és molt animat, tot i no haver sortit el sol encara i haver-hi una temperatura baixa..., necessitaran molta moral i fortalesa física per completar el circuit de més de 80 km.

En Xavi i jo ens hem anat fins el Port de la Selva per fer una travessa per la mar d’Amunt amb caiac (Port de la Selva-Cala Serena). La previsió meteorològica és d’entrada de garbí amb força 4-5 per les onze del matí, hora que haurem de “plegar el volantí”.., tal i com diu la dita. No ens podem encantar. El passeig és molt agradable, no hi ha mar de fons, tenim un mirall, per on llisquem suaument. Just a l’inici de la tornada comença a entrar el Garbí, tenim la sort de que naveguem protegits per la muntanya del Puig Gros. La part final, a l’entrada de la badia de Port de la Selva, hem tingut un vent sostingut de 30 km amb pics de 50 km, aquest tram ha estat animat i, hem apretat les dents per poder arribar a la platja de la Ribera. El tram més dur ha estat des de l’entrada de la badia, fins arribar a l’alçada de l’espigó del port, zona aquesta molt oberta i fora de la protecció de la serra de Verdera. Com sempre que hi ha vent fort, els windsurfistes estaven disfrutant de valent fent passades transversals de la badia.

El diumenge s’ha despertat plujós, un cop d’ull al nord de l’horitzó i es veu l’ull de la tramuntana a la Jonquera, un altre cop d’ull al radar i es veu que la franja de nuvolades no té futur. Com tot darrera entrarà una vent fort, avui caldrà assegurar i anar cap al riu. La Rosa de Castelló està il•lusionada en provar el “oasis”. Va darrera de comprar-se un caiac i aquesta opció és molt plausible per a ella. La jornada comença a les 9 del matí i amb un cel format d’amenaçadors mamatocúmuls. Aquests acabaran fonent-se i seran escombrats per una tramuntana que deixarà un final de matí amb una atmosfera nítida. El riu ha estat un bon lloc per corroborà les prestacions d’aquest caiac. La passejada ha estat amenitzada per tota la rica avifauna: agró blanc, martinet de nit, martinet ros, martinet blanc, abró roig, bernat pescaire, cigonya, blauet, cabussons, collverds, fotges, polles d’aigua, blauets, picots, arpella, i un llarg etcètera.