Barreres invisibles.

Tot just ara fa, poc més d’un any, que les aigües del Cap de Creus estaven farcides d’uns organismes misteriosos: els ctenòfors. Aquests “bitxos” d’aspecte gelatinós com les meduses es podien trobar per milions. Tot el CdC era una sopa d’aspecte llefiscós per a uns o, com un cel estelat en una nit d’estiu per a d’altres.
Quan la migració de les tonyines va passar per aquestes aigües va ser un festival. L’aigua bullia mentre les moles de tonyines joves devoraven frenèticament aquests petits organismes. No podien menysprear tanta proteïna fàcil d’abastar.
Què ha passat perquè aquest any no s’hagi vist aquest fenomen?
Doncs la pluja n’ha estat la culpable! Si, la llevantada de mitjans de març ha canviat la salinitat de l’aigua litoral rebaixant-te-la. Aquest canvi ha estat molt petit, imperceptible per la nostra llengua i que tan sols detectarem amb un anàlisi fisico-químic. La massa d’aigua que toca al litoral és més dolça i no es barreja amb l’aigua de mar endins. Aquestes dues masses que ara no es barregen són una veritable frontera que limita l’arribada de les salpes fins la costa.
Ara falta saber com reaccionarà amb les properes setmanes aquesta arribada d’aigua dolça i si això pot significar un increment de les pesqueries a la zona. Estarem atents per esbrinar-ho i aprofitar-ho. D’entrada la mar d’Amunt esta ple de residus sòlids flotants, que en un altre post en parlarem.