Doncs resulta que pel CdC també podem trobar-hi cares ocultes a les parets dels penya-segats. Possiblement que deuen pertànyer als nàufrags que secularment han perdut la seva vida per aquestes aigües i que han quedat empresonats en aquestes pedres per purgar alguns pecats. Ara aquests presoners petrificats els podem observar per exemple a cala Fornells, lloc on s’han fet aquestes fotos.
)
Entrades
Ui. No sé si escriure-ho en públic o enviar-t'ho per privat... tant poètic que t'ha quedat el text. Hi ha alguna altra teoria al respecte, però no és tant versemblant com això dels mariners, no ens enganyem:
ResponEliminaLes roques metamòrfiques del Cap de Creus són roques de la sèrie metapelítica, és a dir: diguem que és una argila que s'ha anat aixafant i escalfant per efecte de la pressió de les capes superiors que s'hi anaven superposant. Algun dia, els capricis de la geologia, van fer emergir totes les capes que mica en mica s'havien anat enfonsant. La zona de Cadaqués té un baix nivell de metamorfisme dins de la serie metalpalítica i la zona de mar d'amunt, té un alt grau, amb forta presència de grans minerals, ja amb processos hidrotermals i quarsos d'exudació entre d'altres. Vaya, processos que ja indiquen les primeres fusions de minerals, vaya.
Total, que en aquest procés, les roques presenten un comportament dúctil, plàstic i per això estan tant replegades. Com si tot plegat fos una macroplastilina geològica. Algunes roques també fracturen. Igual que una plastilina si l'estirem massa. En aquest entorn, els minerals que trobem ja són blasts, minerals metamòrfics, els quals es creen a partir de recombinacions químiques dels elements que conformaven l'argila original. I un grup d'aquests minerals, són els màfics. La resta de minerals es poden classificar com a fèlsics (amb més quars, químicament més àcids). Els minerals màfics generalment tenen colors marrons i negres i són fàcilment alterables quan queden exposats a la intempèrie. Així doncs, en termes geològics, tendeixen a desfer-se una vegada queden exposats a la intempèrie. I és aquí, on trobem el forat que ocupaven els màfics desfets, com una empremta deixada a la roca (menys màfica, més fèlsica i més dura) que els englobava.
Total, que anem pel Cap de Creus i veiem aquests forats a les roques. Diuen les males llengües que els forats corresponen a zones on la roca presentava una alta concentració de minerals màfics. Però no ens enganyem, la idea dels mariners ofegats m'agrada més.
Algun dia ens hauries d’il•lustrar amb l’origen del Cap de Creus. Jo ja ho he intentat algunes vegades i no he suscitat gaires debats.
ResponEliminaAh! també fora bo que ens diguis qui ets. No arribo a reconèixer el teu accent ;-).
Sóc en Martí, el de la pesca.
ResponEliminaQuè cabronet!!!!!
ResponEliminasempre m'has de sorprdre.