Placidesa.

“Dissabte de placidesa plena i gaudi comú”, així és com definiria la sortida d’avui. No sempre hem d’estar lluitant contra vents huracanats dins d’un mar embravit, fent-nos els herois o mirant d’establir una relació d’entesa amb la deessa tramuntana. Hi ha dies que són per la calma, per escalfar-nos amb el sol i les converses amb els que compartim aquesta afició, d’anar coneixent-nos una mica per dins que, per fora ja ho fem sovint.
Aquest dissabte a Portlligat érem una bona colla, hi havia moltes cares noves, algunes de palistes experimentats que encara no havíem coincidit i, d’altres que feien un tastet per conèixer aquesta mar i experimentar noves sensacions.
Quant estàvem preparant tot el material, el “mestre”, s’ha apropat i m’ha dit, “avui és un bon dia per visitar la Font d’Espunya” i això a mar és molt important!. Saber els llocs on pots tenir aigua dolça i fresca abans era vital i, qui sap si algun dia tornarà a ser-ho..., aquest són uns d’aquells coneixements del territori que passen de pares a fills i, que l’era actual ens priva de que ens arribin i ens converteixen ens uns ignorants profunds. Avui sense que en adonéssim hem conegut un punt d’aigua arran de mar, ben escassos en el nostre territori.
Hem sortit de Portlligat direcció Sud, crec que és un dels dies en que el grup ha anat més dispers, ocupàvem una superfície de més d’un quilòmetre de llarg per mig d’ample. Avui era un bon dia per fer-ho.
Hem vist alguna tonyina menjant plàcidament, a la vora de les roques. També m’he fixat, que on hi havia una mica de “verdet” acumulat, les llisses ho aprofitaven per alimentar-se. La mar estava de ressaca del llevantet de mitjans de setmana. Aquest temporal ens ha portat fins la primera línea de costa, milers de ctenòfors, anomenats a Cadaquès "gres", entre ells s’han vist unes estructures colonials d’una gran bellesa, que he d’esbrinar de que es tracta.
Després d’entrar a Sa coua d’es Bou Marí (darrer lloc on s’ha vist la foca mediterrània al CdC) i de donar-li la volta a s’illa de Mallorca, ens hem dirigit fins la badia de Jòncols i d’allí al rec d’Espunya. Aquest rec, recull l’aigua d’una petita vall de poc més d’un quilòmetre de longitud, té la virtut de tenir aigua corrent pràcticament tot l’any. La part baixa és d’una bellesa minimalista, lloc amb petits salts i basses d’una aigua fresca i cristal•lina que guarneixen aquest punt.
La tornada ha estat més agrupada, al darrera hem navegat amb conversa animada un magnífic grup que, cada cop més estrenyem els vincles d’amistat. En definitiva, una sortida que hauria estat perfecta si s’hagués rematat amb una garotada i un bon vi als penjadors de Portlligat..., amb el temps ja anirem aprenent-ne...