No voldria ser sardina...

...i viure a la mar d’Amunt. Diumenge al matí a l'entrar al Golfet, tan sols se sentia una gran cridòria de gavians i gavines, allí hi havia tot un festival d’empaits de tonyines contra les pobres sardines, aquestes, fugien esporuguides a refugiar-se en les aigües poc fondes de les cales. Això és el que passa amics meus a tota la línea de costa del Cap de Creus aquests dies, bèsties de llom fosc i panxa platejada perforen les aigües a alta velocitat menjant-se tot el que troben pel davant seu. Aquesta és la llei d’aquestes aigües, alguns s’ho miren amb ulls d’enveja, d’altres s’emprenyen perquè veuen que aquell peix no entrarà al seu cove i d’altres contemplem embadalits l’espectacle que ens ofereix l’esclat de la primavera.
El matí s’ aixecat boirós i tranquil, sort en tenim de les previsions que han estat encertades i no han fallat, les humitats han estat escombrades molt aviat pel vent de sud que ha assolit una intensitat moderada. A la mar d’Amunt cal vigilar les cales obertes a aquesta direcció, en aquests punts el vent s’accelera i pot ser intens, aleshores toca remar amb força, amb molta força.
Avui he comprovat que la sopa gelatinosa que tant em meravella encara no ha aparegut, si que hi ha un “bloom” de fitoplàncton important, és qüestió d’esperar uns dies més i aviat apareixerà el “gres” o “salpes”, ho inundaran tot i faran que el fons de les aigües sigui una visió nocturna de l’univers.
Estarem atents.