Divendres havia de sortir sol però en l’últim
moment, vaig rebre la trucada de la Rosa i en Martí que tot just arribaven de
la Vall d’Aran i tenien ganes d’anar a mar. En Jan, el petit havia deixat la
pell dels genolls a l’Alt Pirineu i el deixarien amb els avis i la seva filla
Carla de vuit anys tenia moltes ganes de fer una sortida amb caiac de veritat.
Com que en Neptú escolta els desitjos dels nens, ens va preparar una mar amb tots
els ingredients per fer-lo inoblidable.
Sortiriem de Portlligat per anar a cala Bona. Mentre els pares de la Carla acabaven d’estibar
tot el material en els caiacs, vaig aprofitar per anar fent via amb ella, volia
pescar alguna cosa per sopar i es feia tard. De la platja fins la bocana de
Portlligat vàrem aprofitar per repassar els conceptes bàsics del paleig, un cop
a la bocana vam tenir tot el mar per nosaltres. Les barques a aquella hora ja
són a casa, tenim la sort que la gent marxa del mar quan aquest s’il·lumina amb
les millors llums, és aleshores quan un gaudeix, fins i tot a l’estiu, d’aquest
espai tan majestuós.
Vàrem anar directes fins la Punta Cudera,
allí hi havia un mar força mogut pel garbí, però no va ser impediment per
començar a pescar, Al primer intent no triga ni deu segons a picar un déntol,
va ser l’únic de la tarda, la resta va anar just per fer una fregida i matar el
cuc, La Carla al meu costat, tot i el remenament d'aigua, disfrutava com si fos ella que pesquès.
Al vespre, havent sopat vam “investigar” quina és la
fauna del litoral tot passejant per la vora i ajudats de les lots. Els
tomàquets de mar estaven absolutament oberts lluint els tentacles d’un vermell encès.
Desenes de cogombres de mar brostejaven mandrosament, les escòrpores coneixedores
del seu mimetisme quedaven quietes mentre nosaltres podíem disfrutar de l’observació.
Els petits gòbids feien el mateix. Amb el que més va al·lucinar va ser amb el
cuc “Bonellia viridis” el qual, forma un tapís amb la seva llarga probòscide
bifurcada quan va menjant per la nit i n’hi ha molts. Quin espectacle!
L’endemà al mati en Neptú ens havia preparat
un celatge amenaçador, ple de núvols, d’aquells que tan ens agraden. Desprès de
veure sortir el sol mentre pescàvem una mica, vam esmorzar dins de la cavorca i
abans de que entres la tramuntana, ens vam preparar per iniciar el viatge de
tornada. Aquest va ser amb unes condicions de tramuntana F3 i amb una Carla que
palejava amb una força i una tècnica envejables. A migdia tornàvem a ser a
Portlligat plenament satisfets per aquelles hores compartides. Bravo, Carla! i
un deu pels seus pares que eduquen a la mainada despertant-los-hi una sòlida sensibilitat
vers la natura. Tan sols dir que em va emocionar sentir parlar a la Carla,
mentre anàvem descobrint les diferents espècies que poblen els roquissers del
litoral, ho feia amb un entusiasme i una riquesa de vocabulari fora de lo
normal.
El blog quan
va néixer, ho va fer amb l’objectiu de descobrir i compartir els valors naturals
del Cap de Creus, i fer-ho des de la facilitat que ens aporta la navegació amb
caiac, aquest ens facilita l’accés d’una forma sostenible i molt ben adaptada
al medi. Quan passes un cap de setmana com aquest o quan pots fer una xerrada
als nois d’un camp de treball com vàrem fer l’altre dia, te’n adones que l’esforç
paga la pena. Nosaltres intentem sortir tots els divendres, les nostres sortides
són plenes de contingut cultural (i gastronòmic). Alimentem l’esperit sense
oblidar el cos. Tot depèn de nosaltres mateixos. Si ens vols acompanyar i ets
convidat.