La Carla, una jove promesa.

Divendres havia de sortir sol però en l’últim moment, vaig rebre la trucada de la Rosa i en Martí que tot just arribaven de la Vall d’Aran i tenien ganes d’anar a mar. En Jan, el petit havia deixat la pell dels genolls a l’Alt Pirineu i el deixarien amb els avis i la seva filla Carla de vuit anys tenia moltes ganes de fer una sortida amb caiac de veritat. Com que en Neptú escolta els desitjos dels nens, ens va preparar una mar amb tots els ingredients per fer-lo inoblidable.

Sortiriem de Portlligat per anar a cala Bona. Mentre els pares de la Carla acabaven d’estibar tot el material en els caiacs, vaig aprofitar per anar fent via amb ella, volia pescar alguna cosa per sopar i es feia tard. De la platja fins la bocana de Portlligat vàrem aprofitar per repassar els conceptes bàsics del paleig, un cop a la bocana vam tenir tot el mar per nosaltres. Les barques a aquella hora ja són a casa, tenim la sort que la gent marxa del mar quan aquest s’il·lumina amb les millors llums, és aleshores quan un gaudeix, fins i tot a l’estiu, d’aquest espai tan majestuós.

Vàrem anar directes fins la Punta Cudera, allí hi havia un mar força mogut pel garbí, però no va ser impediment per començar a pescar, Al primer intent no triga ni deu segons a picar un déntol, va ser l’únic de la tarda, la resta va anar just per fer una fregida i matar el cuc, La Carla al meu costat, tot i el remenament d'aigua, disfrutava com si fos ella que pesquès.

Al vespre, havent sopat vam “investigar” quina és la fauna del litoral tot passejant per la vora i ajudats de les lots. Els tomàquets de mar estaven absolutament oberts lluint els tentacles d’un vermell encès. Desenes de cogombres de mar brostejaven mandrosament, les escòrpores coneixedores del seu mimetisme quedaven quietes mentre nosaltres podíem disfrutar de l’observació. Els petits gòbids feien el mateix. Amb el que més va al·lucinar va ser amb el cuc “Bonellia viridis” el qual, forma un tapís amb la seva llarga probòscide bifurcada quan va menjant per la nit i n’hi ha molts. Quin espectacle!

L’endemà al mati en Neptú ens havia preparat un celatge amenaçador, ple de núvols, d’aquells que tan ens agraden. Desprès de veure sortir el sol mentre pescàvem una mica, vam esmorzar dins de la cavorca i abans de que entres la tramuntana, ens vam preparar per iniciar el viatge de tornada. Aquest va ser amb unes condicions de tramuntana F3 i amb una Carla que palejava amb una força i una tècnica envejables. A migdia tornàvem a ser a Portlligat plenament satisfets per aquelles hores compartides. Bravo, Carla! i un deu pels seus pares que eduquen a la mainada despertant-los-hi una sòlida sensibilitat vers la natura. Tan sols dir que em va emocionar sentir parlar a la Carla, mentre anàvem descobrint les diferents espècies que poblen els roquissers del litoral, ho feia amb un entusiasme i una riquesa de vocabulari fora de lo normal.   

El blog quan  va néixer, ho va fer amb l’objectiu de descobrir i compartir els valors naturals del Cap de Creus, i fer-ho des de la facilitat que ens aporta la navegació amb caiac, aquest ens facilita l’accés d’una forma sostenible i molt ben adaptada al medi. Quan passes un cap de setmana com aquest o quan pots fer una xerrada als nois d’un camp de treball com vàrem fer l’altre dia, te’n adones que l’esforç paga la pena. Nosaltres intentem sortir tots els divendres, les nostres sortides són plenes de contingut cultural (i gastronòmic). Alimentem l’esperit sense oblidar el cos. Tot depèn de nosaltres mateixos. Si ens vols acompanyar i ets convidat.