Sorpreses.

Aquest cap de setmana la sortida caiaquera ha estat plena de sorpreses i totes de caràcter molt positiu.  Just quan carregava el caiac en el cotxe he rebut una trucada inesperada d’en Sergi Bassoli, em diu que està pel Cap de Creus i vol que ens veiem, vès per on que es troba a Cadaquès i nosaltres volem sortir de Portlligat. Dit i fet, ens hem trobat en el extrem més oriental de Catalunya i hem pogut gaudir d’un sopar al mig del mar, medi que en Sergi cada cop coneix més profundament. Recordeu que en Sergi fa un parell d’anys va iniciar un periple que el va portar a circumnavegar la península Ibèrica. Doncs bé senyors, aquest fenomen ara ha iniciat un altre periple per la Mediterrània, va sortir de Barna i no s’ha fixat una fita clara, anirà fent, ara li haurem d’anar seguint la singladura per compartir aquesta experiència de vida que tot just comença. Per fer-ho podem entrar al seu BLOG.

Un altra sorpresa ha estat un espectacular fenomen de bioluminescència produït per bacteris (Bacterium phosphorescens) i que ha il·luminat el mar al pas dels nostres caiacs, sembla talment com si a cada palada esclatessin milers d’espurnes al voltant de la fulla enfonsada i aquest efecte quedava latent durant segons mentre nosaltres ens allunyàvem. Ha estat el fenomen de fosforescència marina més gran que mai he vist, la manca de lluna hi ha ajudat molt. A l’arribar a la cala on hem dormit, el bany nocturn ha estat espectacular; per recordar.

Un altra sorpresa ha estat l’endemà al matí, entre les 9 h. i les 10:15 h. un grup d’entre 15 i 20 dofins mulars, s’han estat passejant amb certa tranquil·litat en el triangle format per la Massa d’Or, Messina i la bocana de Portlligat davant dels nassos de tots els que aquella hora estàvem navegant per aquest sector. No oblidaré mai l’experiència de tenir un grup tan nombrós de dofins al costat del meu caiac, hi ha hagut un moment que un grup de gent d’una llanxa es pensaven que anaven a passar per sobre meu, que important que és no portar motor en aquests albiraments.

Un altra “sorpresa” ha estat veure com de mica en mica, els llocs més emblemàtics del Cap de Creus, van apareixent estelades que els coronen i engalanen en aquests dies de tant de tràfic i fan una mena de prèvia de la Diada Nacional Catalana.

La darrera sorpresa ha estat de caràcter zoològic, es tracta d’una troballa d’un llimac marí que encara tinc pendent de classificació però que us deixo la seva imatge. Ell ha vingut a saludar-me quan em disposava a cabussar-me per gaudir de la diversitat de fauna del litoral del CdC.

Ha estat una sortida molt rica  que hem  compartit amb la Rosa , la Nuri, en Jordi, en Sergi i en Lluis. Quina passada de país que tenim!