Darrera matinal tècnica del 2010.

El tema de la instrucció era la navegació. Inicialment m’havia prefixat la idea d’anar-hi amb la llibreta, el llapis, el transportador d’angles, etc. etc., però un cop vaig rellegir la convocatòria no hi deia res d’això i he agafat el caiac i cap a Llançà.
Les previsions meteorològiques eren de vent de S-SE força 5, vent que podia fer pensar en una maregassa forta, però sortosament, Llançà queda a reparo d’aquest vent, protegit pel Cap de Creus. De fet les barques que varen sortir a passeig des de Roses, pel costat sud, a mig mati varen tornar a port.
El mati es va presentar amb una temperatura molt agradable, fins i tot el pantaló curt era millor vestimenta que el mono sec Kokatak amb el que podies quedar rebullit.
En Francesc N. va ser l’instructor de l’activitat, es varen fer tres grups i per cada grup vàrem tenir un monitor, tot un luxe! El meu era integrat per en Jóse C. (el presi del club) que actuava com a monitor i els alumnes erem el José Luis, l’Artur i jo.

A cada un d’ells se li va entregar un exercici que havia d´ estudiar-lo i posteriorment executar-lo. L’exercici era senzill, el nostre constava de diferents ordres que havies d’interpretar:
1- A partir d’unes coordenades (graus, minuts i segons) marcades intencionadament per l’instructor, calia trobar un punt de la costa en una carta nàutica. En el nostre cas l’estimat Sr. Francesc N. ens va enviar a la Punta de Gat i Llepis, situada a l’entrada sud de la Badia de Portbou, una mica més i ens envia fora del mapa...., al Rosselló.
2- Un cop ubicats en aquest punt calia seguir un rumb durant mitja hora. En el nostre cas havíem de seguir el rumb 160º. En cas de que no tinguéssim rellotge, hi havia la possibilitat de fer la conversió de palades a temps i posteriorment a distància (30 palades = 1 minut = 90 metres).
3- Un cop situats en aquest punt del mar calia buscar dos referències o accidents geogràfics i dirigir-se al punt de trobada que era la platja de Garbet.
La primera part de l’exercici va ser molt senzilla, ja que un cop trobat el punt a la carta nàutica jugàvem amb l’avantatge de que coneixem aquesta costa i com arribar-hi pel camí més ràpid. Mentre ens posàvem a l’aigua vàrem començar a notar el garbí i aquest ens empenyeria durant la nostra singladura en direcció nord. Ens varem tornar per guiar el grup una estona cada un dels integrats, tal i com fan els ciclistes. El primer tram va ser d’escalfament, tot i que l’Artur va imprimir un ritme força fort, per mantenir la línea recta, vaig ajudar-me de l’orça i em va sembla que funcionava força bé. El segon tram havia de comandar-lo jo i era el més llarg, com que teníem l’ordre d’anar més ràpid, vaig incrementar la freqüència de paleig i per no cansar-me, no enfonsava tant la fulla de la pala. Cal dir que anava amb el Cetus i amb aquesta tècnica arriba a agafar una velocitat força alta. Finalment el tercer tram va ser fet retallant la línea de costa per sentir l’onatge trencant amb els esculls del Claper.

Arribats a la Punta de Gat-i-Llepis vàrem enfilar els rumb 160º, és un rumb SE, just de cara al vent i cada cop estava entrant amb més força. En Jose el nostre monitor se li dibuixava un somriure maliciós en veure aquesta brisa que anava sent més intensa, veia amb ell l’aliat en convertir aquesta matinal en una oportunitat de fer multitud d’exercicis que en mar planera tenen poc sentit i que fets amb marejol evolucionant a maregassa es fan molt interessants. Per moments la intensitat pujava, poc després baixava, era una mica irregular i tots sabem que aquest mar nostre en qüestió de pocs minuts pot fer canvis sorprenents.
Un cop situats mar enfora i més o menys davant de Garvet, vàrem buscar les referències geogràfiques i varem dirigir-nos cap a la platja. Durant aquest recorregut i amb el vent lateral es produïa una deriva força notable, això ens va obligar a fer diverses correccions de rumb, d’altra manera haguéssim acabat estavellats en el penya-segat de l’illa gran.

Evolució de l'onada significant durant el diumenge a la badia de Roses.

Aquest exercici pràctic d’orientació ha estat força interessant, més que res, és que hem tingut l’oportunitat de navegar sota un itinerari prefixat, cosa que mai havia fet. Quan surto normalment tinc prefixat on vull anar, però per anar-hi passo per allà on em ve de gust. També s’han hagut d’introduir alguns càlculs i observacions visuals, els quals el vent ens ha tergiversat i amb la seva força ens ha recordat que al cap i la fi són els elements naturals els qui governen aquestes aigües.