--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 27 de maig de 2010

Camins de ronda.

Els camins de ronda son una bona alternativa pel caiaquista quan la mala mar impedeix la navegació, o be, simplement, quan ens ve de gust canviar d’extremitats motrius. Te el seu interès observar aquells trams de costa, que normalment mirem asseguts al caiac, des de la perspectiva oposada, es una altra visió del mateix lloc, i es notori que diferents perpectives de la realitat enriqueixen la nostre percepció . La tercera dimensió seria la visió des de l’altre banda del mirall, sota l’aigua, allà a on els moviments son harmònics i ondulants, els sons no son estridents, a on els raigs solars penetren amb dificultat i acaben perdent-se a la foscor difusa.
Tenim al nostre abast un ric catàleg de trams de costa per triar, des de Punta Falconera, a Roses, fins a Colera, tenim tot un mon per davant, amb experiències impagables, un descans asseguts al banc de la Font del Lledó, les coves de Cap Norfeu i la visió del Gat des de dalt del penya-segat, espadats que fan fredar entre Cala Joncols i Cadaquès, cales de somni entre Port Lligat i el Cap de Creus, paisatges al•lucinògens entre Cala Portaló i Cala Prona, bunkers, fars, platges sol.litaries i d’altres no tant, cales naturistes, pins que fan ombra al mar, rierols que s’escolen a la sorra, troncs pàl•lids, varats a la platja desprès d’un llarg viatge des d’un bosc de ribera llunyà, el litoral puja i baixa, i nosaltres també, en un carrusel trencacames, ara veiem la panxa dels gavians i deu minuts desprès, el llom. Cap a l’horitzó, borrosos, els mercants i creuers, mes propers veiem els velers escorats fent bordos, visió que asserena l’esperit, obviarem els nostres enemics, llanxes i motos aquàtiques, que Poseidó maleeixi, i , perquè no, valorarem amb mirada experta i una punxada d’enveja el paleig d’un caiaquista.
Per definició, un camí de ronda es un corriolet, sense gaire intervenció humana, nomes la obvia, com que les petjades freqüents impedeixen el creixement de la vegetació i que les puntades de peu allunyen els rocs de mida incòmode, i que va resseguint el litoral per on el terreny ho aconsella. Darrerament però, des de l’administració s’han executat projectes destinats a fer determinats trams de costa mes assequibles als caminants. A Port de la Selva tenim dos exemples de dos models diferents d’intervenció, que tot i ser radicalment diferents, sorprenentment, els resultats no son decebedors. El primer es el que de la Cala Tamariua ens mena a la Cala Fornells, els treballs han consistit en allisar algun tram mes abrupte, i en algun lloc mes dificultós, formar graons repicant la pedra del terreny, sense introducció de materials aliens, respectant entorn, vegetació i recorregut ancestral. El resultat es que costa distingir quins trams han estat modificats. El segon exemple es el tram que va des de la Platja Gran de El Port de la Selva fins al cap de terme de Llançà. Aquí la intervenció es evident i no es dissimula, s’ha pavimentat amb una mena de sauló compactat, balises llumíniques de disseny encertat i alimentades fotovoltaicament ens indiquen el camí a la nit, els desnivells forts s’han salvat amb ponts de fusta i s’han col•locat bancs per gaudir còmodament del paisatge. Podem pensar que s’ha desvirtuat el que es un camí de ronda, però si considerem que el tram ja era urbanitzat, fins i tot un xic degradat, i que moltes persones que per raó de la seva edat, o de limitacions físiques, no podien passejar a la vora del mar, i ara ho poden fer amb comoditat, el resultat es mes que digne.
El que de digne no te res, es la part inicial del tram que ens porta des de Garbet fins a Colera. Resulta enfurismant que ens haguem de mullar els peus, ja que el camí passa per dins de l’aigua, perquè en el seu moment no es va voler molestar a la família Mateu- Suqué fent passar el camí per on tocava, per davant de la seva casa. I que l’Administració de l’Estat, que va fer la delimitació de la zona marítim terrestre, consentis en concedir-li aquest privilegi, amb tuf de feudal, per ser qui eren, resulta molt il•lustratiu de com s’han fet les coses en aquest país, i com de “exemplar” va ser la transició.
Bé, no ens fem mala sang, que estàvem fent una bonica passejada pel camí de ronda de Cap de Ras, molt còmode de caminar per l’escàs desnivell, i hem tingut el privilegi de tenir per nosaltres sols la Cala Bramant. Aquí els Mateu-Suqué no varen aconseguir els seus objectius, i quan ja tenien a la venda parcel•les de Cap de Ras, la indignació popular va aturar el projecte.
Quan la mar ens mostra tota la seva potencia, quan la tramuntana bufa amb força superior als dits d’una mà , les onades trenquen amb estrèpit i el vent ens sala els llavis, i els que nomes som aspirants a pagaies ens ho hem de mirar des de el camí, segurs a terra ferma veient els blancalls, els camins de ronda son una alternativa a tenir en compte, sovint sorprenent, com diumenge a Cala Murtra, a on vaig conèixer aquest senyor, ...o senyora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada