Travessa a mar obert. Cap de Ras 2010

Dissabte feia un dia ennuvolat, d’aquells que conviden a moltes coses, però mai anar a nedar al mar. Dissabte hi havia un grup d’una trentena de nedadors amb un “mono” per fer la primera travessa a mar obert de l’any. De fet era la segona, perquè la primera va ser restringida a una petita “èlit sense seny” ;-), que setmanes enrere s’havien estrenat.
També varem ser-hi un grup de caiaquistes donant la cobertura de seguretat a la travessa. Entre aquests hi havia una altra èlit, els pagaies, amb moltes ganes d’aportar la seva experiència i nivell tècnic i, que de forma altruista posen el seu granet de sorra per fondre aquestes dues activitats de mar, en una activitat conjunta segura i molt enriquidora.

Possiblement i sense adonar-nos-en, estem assistint al naixement d’una col•laboració en el desenvolupament d’una activitat esportiva grupal, dins de les travesses a mar obert i ho estem fent dins d’aquest marc incomparable que és el Cap de Creus.
Un cop ens vàrem reunir a la platja de Garbet nedadors i caiaquistes, es va fer un curt “briefing” per donar les instruccions bàsiques sobre el recorregut i una demostració pràctica pel rescat i auxili dels nedadors. Aquesta sessió pràctica els hi va donar confiança i ha servit notablement per incrementar el nivell de seguretat de la travessa. Sortosament no es va haver de portar a la pràctica, però ara molts de nosaltres sabem més sobre aquesta pràctica que ens pot treure d’un marron en un moment donat.
La travessa va ser molt plàcida, el primer tram, de quasi un quilòmetre, va discórrer amb una mar plana i va servir d’escalfament. Un cop a la punta del Cap de Ras, hi havia una mica més d’onada que va pujar el nivell de dificultat. Tot aquesta tram de la punta del cap, de quasi 800 m., està format per un fons marí molt ric, on la duresa de la prova era guarnida per una rica fauna marina de peixos i cefalòpodes que el pobla i que feia les delícies de molts nedadors. Certament, és molt diferent als monòtons fons de piscines enrajolades i guarnides d’un línea que arriba a ratllar-te durant els entrenaments. Aquest és un altre dels atractius de les travesses a mar obert!
Finalment superat la punta del Cap de Ras, un tram d’uns 1,4 km eren els que els quedaven per assolir la fita de la platja de Grifeu. Tothom hi va arribar i aquest és l’objectiu principal de la travessa, l’estat en que s’arriba dependrà de molts altres factors, és clar! Però, com acompanyant us puc dir, que tothom feia molt bona cara i esperem que aviat es pugui repetir una matinal com aquesta, on dos esports s’ajunten de forma lliure i no reglada per disfrutar d’aquest mar!