Cetus LV (baix volum)

Finalment ahir dimecres va arribar la noticia tan desitjada, el cetus LV ja havia arribat, desprès de pràcticament un parell de mesos d’haver-lo encarregat ja estava a la botiga de Llança. La llarga espera era comprensible, es tracta del primer exemplar que hi ha a Catalunya. Quina emoció!, alguns pensareu quina bestiesa i quin risc d’adquirir un primer model....

D’entrada vull dir-vos, que desprès d’un any d’haver entrat en aquest món, m’he quedat ben “pillat”. La primera inversió l’he feta amb un seayak de Prijon, model super provat i un magnífic caiac d’expedició. Es comporta com un bon amic quan més el necessites. Amb mala mar, el tens al teu costat donant el millor de si mateix, fins i tot m’atreviria a dir que li agrada la mar picada. És molt noble, cosa que tranquil•litza.

Després d’aquest primer any de proves en aquest món del caiac, ara ha arribat el moment d’evolucionar i d’evolucionar cap un nivell, diguem-li “més tècnic”, aquesta és la voluntat...
A l’hora de comprar, hi ha molt per triar, pots passar-te moltes hores i dies mirant el que més et convé, però al final has de prendre una decisió. He mirat l’entorn més proper i un dels models que es veu és el Cetus, els que hi naveguen n’estan molt contents. Vaig tenir la sort de que en Pau Calero em va deixar provar el seu per la mar d’amunt. La diferència amb el seayak va ser notable, el que més em va captivar va ser la maniobrabilitat i la comoditat. Això va ser el que em va convèncer a fer el pas. Alguns experts m’havien dit que era una caiac una mica sobre-dimensionat per certes talles, la meva és mitjana, d’aquí a l’haver triat aquest model de baix volum, destinat a gent d’un pes mitjà-baix.
Si esteu disposats a llegir, us aniré narrant les sensacions que vaig tenint amb aquest “bitxo” i, si algú em troba per aquets mars de Déu i el vol provar, cap problema! Tan sols li costarà un birra en arribar al port.
El dimecres a la tarda el amics de SKKAYAK em van trucar per anar a fer el bateig de mar. Varem anar a la Farella, penseu que teníem una tramuntana 4-5, a l’arribar aixecava remolins d’aigua més que dissuasoris. Un cop li varem treure la funda i sense deixar-lo tocar a terra, va anar directe a l’aigua. Tan en Marc com en Pau es morien de ganes de provar-lo, però van ser exquisidament educats i em van deixar ser el primer de muntar aquets “bitxo” de 535 cm d’eslora i 54 cm de mànega. És un caiac d’una línea molt fina, extremadament estilitzat, d’aquells que enamoren a primera vista. Deixant l’estètica per un altre moment, sí que us he de dir que un cop vaig entrar em vaig sentir molt còmode, encaixat en una posició natural “no forçada”. He de confessar que amb el seayak, tot i ser còmode, a mi em produeix un cert dolor a la cama quan porto unes hores a cavall seu.

Al fer les primeres palades surt disparat com una llança. Amb aquestes dimensions, no pot ser d’altra manera. Faig els primers jocs de maluc i la resposta és ràpida, dreta, esquerra, tot bé. Ara un gir amb recolzament llarg, primer cap a un costat, ara cap a l’altre...., molt bé.
En Pau em preguntar com em sento, que he de respondre? Bé, però estrany, no estic gens avesat a portar caiacs d’aquest nivell tècnic, potser em sento una mica tens per tot plegat. Em proposa que sortim de la protecció de la Farella, mar en fora per anar a buscar les onades i el vent. Aprofitarem la mar d’avui per fer un primer test en condicions mediterrànies dures. Pensem que aquest caiac ha estat testat a l’Atlàntic i aquí es sensiblement diferent.
Si estigués sol, un mar així me’l miraria des de la costa, però avui es un dia especial, tot i estar a sobre d’un coet, al meu costat tinc dos dels millors caiaquistes de mar del país i això, dona molta tranquil•litat.
Anem sortint mar enfora i, les onades que tenen una “certa entitat”, se les enfila amb molta agilitat, sense punxar-les, m’agrada! La baixada de l’onada li noto una mica de fueteig de popa, premo les cuixes per amortir el moviment i s’estabilitza immediatament. Posteriorment enfilo una onada més grossa, la salto i un cop a l’altre costat aixeco el rem i el fueteig es torna a fer més patent, però sense anar mes enllà. De fet aquestes reaccions també les he notat amb el seayak, quan les onades son altes i de curta longitud. Ara potser els 54 cm d’amplada amplifica aquesta sensació però no es fa difícil el control.

Un cop ens trobem amb el tramuntanal, aquest pica per estribord i porta la proa cap a babord. Tot i la mar encabritada clavo el costa de babord i junt amb el paleig llarg, de mica en mica va fent el gir cap a estribord. En Pau em diu que aprofiti per girar a la part alta de l’onada. De sobte em ve a la memòria els llibres que he llegit on hi ha dibuixos d’aquesta maniobra. Un cop superat el punt de màxima resistència al vent, gira de forma àgil i ràpida, responent als moviments de maluc d’un novell com jo i més aviat fluix d’abdominals!
La tornada és amb el vent de popa, en Marc em crida i em diu que aprofiti per surfejar, miro de reüll cap enrere i espero un bona onada, la primera l’aprofito per posicionar-me correctament i, la segona començo a remar amb força abans de que m’aixequi la popa i així entrar amb velocitat màxima. Brutal! quina llança..., quina velocitat que agafa..., insisteixo, sóc un novell, però mai havia anat tan ràpid com ara.
Després d’haver repetit aquesta maniobra un parell de cops, demano als companys que el provin. Al mig del mar ens intercanviem els caiacs. Primer en Pau i posteriorment en Marc fan un tastet d’aquest nouvingut. Convidarem a que ens expliquin les seves primeres impressions...., continuarà.

“Si amb aquesta mar picada i un pet de tramuntana un novell com tu no ha anat a l’aigua..., vol dir que estem davant d’un caiac molt estable” (Pau Calero)