--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 16 de maig de 2010

Tramuntana i pla B.

Desprès d’un parell de setmanes de pluja, cel gris i un grau d’humitat molt elevat, n’hi havia uns quants que enyoràvem la tramuntana, això sí, la tramuntana justa perquè deixi passar la llum del sol i s’emporti l’excés d’humitat. La senyora ha arribat i s’ha ensenyorit d’aquesta terra, la seva, i sembla que durarà uns quants dies.
No tots la rebem de la mateixa manera, amb això de la tramuntana cadascú de nosaltres hi tenim una relació personal i en alguns casos ben particular. Aquí podríem entrar en unes disertacions que no estan dins dels objectius propis del nostre blog, tot i que parlar d’ella, si que ho anirem fent en un futur..., és inevitable! Pertany a l’entorn i té una influència marcadíssima.

Els que l’esperaven amb impaciència eren els windsurfistes. El dissabte van emplenar la platja de la ribera de Port de la Selva per jugar amb les seves empentes i saltar les onades que genera.

A nosaltres ens va mantenir en sec i ens va donar temps per anar a collir fonoll marí. Ara el tenim marinant amb vinagre i sal i d’aquí quinze dies el podrem tastar. Va ser molt ràpid i fàcil de collir, amb pocs minuts teníem el cistellet ple. Una mica més laboriós és el triatge de les fulles, però realment en aquesta època tot ell està molt tendre i de fàcil manipulació. L’olor que desprèn és potent, esperem que quedi bo!

Sempre que tenim tramuntana hem d’aplicar el pla B, aquest pla consta d’arribar-se fins al riu Fluvià i anar a gaudir d’aquest entorn fluvial que queda arrecerat del fort vent. Passejar-hi, sol ser un regal pels sentits, molt especialment durant els mesos hivernals, en que cada racó és ple de vida i tot ell, en conjunt, és una postal d’un lirisme primigeni.
Ara que ha arribat el bon temps, tot va canviant, per un costat els ànecs han quasi desaparegut, petits grups de mascles de collverd és l’únic que es veu. Les fulles dels arbres ens amaguen la resta d’ocells típics del bosc de ribera, és aquí que hem d’aguditzar l’oïda i parar l’atenció als cants. Un cucut per aquesta vora, l’oriol en aquell canya, el pigot en les soques seques dels oms de l’altra vora, l’estol d’abellerols que s’ha refugiat en el pollancre i així, de mica en mica, vas veient de forma fugaç, tot el que per allí si mou. Els que si hem aparegut som els humans, m’ha semblat veure-hi més pescadors de canya, encara que aquesta gent la veus tot l’any. També comencen a fer-se activitats d’aigua, ara ja s’ha muntat l’escola de vela de Sant Pere i avuí la gola estava envaïda de cursillistes de windsurf i d’altres de vela. Hi ha d’haver lloc per tothom.

Avui fins i tot hem tingut una mica d’emoció, resulta que les darreres pluges han deixat un cabal generós i a la part alta en alguns moments s’havia de remar amb contundència, d’altra manera no podies avançar, al ser més estret la corrent tenia una velocitat entre 5-10 km/h, es feia estrany...

Amb l’excusa d’aquesta passejada, avui farem esment d’una planta subaquàtica anomenada Ruppia maritima. Aquesta espècie d’hidròfit es cada cop més rar a les nostres aigües degut a la contaminació i desaparició del seu hàbitat. Viu en aigües salobres (salmàstiques: localisme de Castelló d’Empúries ) ó salades, quan la veiem vol dir que l’aigua té aquest caràcter.

En el Fluvià, és un clar bioindicador de la salinitat de la part baixa d’aquest riu. La proximitat del mar i la porositat d’aquests sòls sorrencs, fa que ens trobem en un ambient estuàric, on l’estira i arronsa entre l’aigua dolça que baixa pel riu i la salada que entra del mar, és una constant al llarg de l’any. Com l’aigua salada és més densa, aquesta circula per sota, mentre que la dolça llisca per la superfície i es produeix una penetració cap a l’interior de la capa salada d’aigua anomenada falca salina. El proper cap de setmana que tinguem tramuntana us proposo de fer un exercici, es tracta d’anar a mesurar aquesta capa. Si us sembla bé, podeu apuntar-vos aquí sota, en l’apartat de comentaris.
Doncs la R. maritima té unes funcions molt importants. Per un costat representa un immillorable refugi pels alevins de molts peixos que entren a criar a les goles dels rius. Aquests alevins hi troben el refugi per protegir-se dels depredadors i a la vegada hi troben l’aliment en forma de petits invertebrats i fitoplàncton. Un altra funció que té és la de ser la base de l’alimentació de moltes aus. És consumida per aus aquàtiques com les polles d’aigua i fotges entre altres. Finalment podríem destacar una tercera funció, degut a la seva activitat vital, ajuda a eliminar el nitrogen i el fòsfor de l’aigua i mantenir l’aigua en unes excel•lents condicions, a més d’aportar-hi oxigen i fixar el diòxid de carboni. Moltes vegades els homes veiem aquestes plantes com a brutícia, sense anar gaire lluny i a tall d’exemple. Aquesta setmana un diari de Girona publicava la notícia de que l’ajuntament de l’Escala feia neteja del darrer tram del rec del Molí de l’Escala i, es queixaven de la deixadesa de l’ACA per no fer-ho. La vegetació de les vores, a part de les funcions que acabem d’esmentar també té les de fixar i consolidar l’estructura del marge, en aquesta època allí s’hi reprodueixen moltes plantes, aus, i insectes. No crec que sigui aquesta una forma gaire digna d’actuar, i menys des d’una administració pública. Això tan sols es pot fer des de d’ignorància i quan els ignorants ens governen, un país no pot avançar de cap manera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada