--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 4 de maig de 2010

La decadència de la posidònia

Aquests dies molts de nosaltres farem les primeres passejades per les platges. Si ho fem a les cales i badies del cap de Creus hi trobarem veritables matalassos de fulles seques d’algues, però no, no són algues, es tracta de les fulles de la posidònia, una planta marina que és com una herba terrestre, té fulles, tija, arrels, flors i fruits, i que la seva evolució l’ha portat del terra fins al mar, tal i com varen fer els dofins el seu dia.
La posidònia forma unes praderies submarines que són d’una gran importància pel desenvolupament de la vida marina. Estabilitzen els fons marins sorrencs amb les seves arrels, capturen els nutrients dissolts en l’aigua, com és el cas del nitrogen, el fòsfor i la matèria orgànica en general, cosa que contribueix a mantenir l’aigua més neta. Com realitza la fotosíntesis, captura el CO2 i incorpora a l’aigua O2. Les seves fulles són com un bosc on s’hi refugien i s’hi desenvolupen una bona munió d’organismes, superdepredadors com la baca serrana, predadors com el sard, herbívors com les salpes, o detritívors com el cogombre de mar. També té la funció de refugi dels alevins de moltes espècies de peixos i cefalòpodes (pops, sèpies i calamars). Aquests darrers també utilitzen les plantes com a suport per enganxar-hi les seves postes. També hi trobem “epífites” com són les algues incrustants que viuen enganxades a les seves fulles.

En definitiva, les praderies de posidònia són veritables “selves” marines farcides de vida i és per aquest motiu que cal que se’n tingui cura si es que volem continuar gaudint d’elles, ja sigui recollint els seus fruits (pescant) o cabussant-nos per “sobre nedar-les” i observar tota la vida que s’hi arrecera.
Les darreres dades que s’han publicat sobre l’evolució mundial de les praderies submarines diuen que el 60% d’elles estan en regressió. La seva desaparició és massa gran, des de 1980 s’ha documentat a raó de110 Km2/any. Actualment la destrucció és d’un àrea equivalent a un camp de futbol cada mitja hora. Dit d’un altra forma, al 1940 la taxa de pèrdua era d’un 1%, l’any 1990 del 7% i a l’actualitat del 10%, aquests resultats són el fruit de 215 estudis i 1.800 observacions. Tot i això aquests treballs no representen ni un 10% de les praderies existents, els experts creuen que la situació pot ser pitjor.
Cap de Creus té una extensió molt important d’aquestes praderies, la proba està en que la qualitat de les seves aigües és de les més altes de Catalunya, tot i això no està exempt de les amenaces. Per exemple, les embarcacions quan llencen l’àncora poder danyar els prats de posidònia, cal que utilitzin les boies d’ancoratge i no llençar mai l’àncora sobre els prats. Un forat produït al mig d’un prat de posidònia pot trigar més d’un segle a recuperar-se!!!
Les construccions d’espigons i ports afecten negativament aquestes praderies. Es tem que l’escalfament global i l’acidificació dels mars podran afectar negativament a la posidònia. És per això que les actituds i/o comportaments personals ambientalment responsables, també podran aportar el seu granet de sorra a l’hora de mitigar aquestes afectacions negatives.
El seu futur està a les nostres mans. D’entrada la pràctica del caiac és una activitat ambientalment responsable enfront a altres formes de navegació. Deu punts a favor nostre!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada