--------------------------------------------------------------------------------

divendres, 14 de maig del 2010

El fonoll marí

El mes de maig és el moment de la màxima expressió de la flora mediterrània i avui ens toca parlar d’una de les plantes més conegudes pels mariners d’abans i de la gent que vivia a la costa, es tracta del fonoll marí Chrithmum maritimum. A la nostra costa ha caigut en l’oblit, tan sols els avis recorden el seu ús culinari i les seves propietats curatives.
Si navegues amb caiac segur que l’has vist. És una planta que no la trobaràs a cap altre lloc que no sigui la costa. Creix en els penya-segats del litoral, entre mig de les escletxes d’aquests roquissars, banyats pel sol impenitent, remullats pels aerosols procedents del mar i carregats de sals, batuts per la quasi sempre present tramuntana i que s’aferren a un terra empobrida de nutrients i que de tant en tant reben la pluja regeneradora que els hi permet subsistir. En resum, una soferta i molt ben adaptada planta costanera. En el tram de costa que hi ha entre les coves d’en Xamuixa i la d’en Xocolata, hi és omnipresent.
Des de temps immemorials, tenim referències del seu ús culinari, per exemple els romans i els grecs se la menjaven crua a les amanides i també era emprada per guisar les carns. A l’Escala s’ha usat com ingredient en la salaó de les anxoves, junt a altres herbes aromàtiques. També s’ha utilitzat per adobar les olives.
El lloc on encara es conserva el seu ús i fins i tot ha entrat a forma part dels plats més típics i refinats és a “ses illes”. Moltes cases particulars i darrerament en molts restaurants s’està usant de la forma més tradicional. Es tracta de consumir-la amb un marinatge amb vinagre i sal, acompanyant una amanida amb tàperes o amb un pa amb “domàtica”.
Ara, al mes de maig, moment en que les condicions de temperatura i humitat permeten que la planta faci l’estirada o creixement post hivernal, és el moment per collir-lo. Els brots són tendres i són aquest els que es mengen. A Mallorca, fins i tot hi havia l’ofici del fonoller, que era l’encarregat d’anar a collir-ne als penya-segats.
Té una bona concentració d’àcid ascòrbic, aquesta característica l'ha fet molt preuada per la gent de la mar, ja que era utilitzada per lluitar contra el maleït escorbut. Aleshores en els llargs viatges els vaixells portaven unes bones càrregues de fonoll marí o dit d’altra manera, de vitamina C.
La propera sortida amb caiac m’emportaré un cistell per collir-ne una mica i preparar-lo amb vinagre.
Salut i bones palejades per aquest cap de setmana de tramuntana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada