Majunga..., una altre regal del mar.

La sortida de dissabte passat , amb molt bona mar i un dia esplèndid, a part de la excitant trobada amb aquests bons nois que son els peixos lluna, va tenir un altre punt remarcable. Com que el tram de costa que vàrem recórrer, entre Port de la Selva i Cala Galladera, es un tram molt exposat a la tramuntana, es converteix en una mena de cul de sac per a elements surans, un magatzem de restes de la civilització, francesa bàsicament. Entre tants plàstics, xancles, caixes de porexpan, envasos, ampolles, i un llarguíssim etcètera, els catalans del nord de vegades també envien alguna cosa interessant. Loulou va venir per aquesta via, fa poc vaig trobar una pilota de rugby, encara botida, del gloriós USAP de Perpinyà, campió de la darrera lliga francesa , i dissabte, a part de dos boies marines en molt bon estat, vàrem tornar carregats també amb un salvavides sobre el que hi havia retolat el que suposem que era el nom del vaixell del qual provenia. Deia MAJUNGA. El mot es d’una contundència sonora incontestable, evocador de tribus africanes, caníbals si m’apures, dels que conviden a seguir el fil.
Avui dia, seguir el fil vol dir buscar a Internet. La practica totalitat de les mes de 100.000 entrades proposades pel Google tenen relació amb la ciutat de Mahajanga, Majunga en francès, situada a la costa oest de Madagascar, de 130.000 habitants, el segon port mes important de l’illa, i amb un clima perfecte per gaudir d’unes vacances tropicals. Sembla raonable pensar que algú que te un molt bon record d’unes vacances allà, li ha volgut posar el sonor nom al seu vaixell. Afinant una mica mes, trobem que un tal Pascal Bernabé, que es el plusmarquista mundial en immersions profundes amb escafandre autònoma,i que ha baixat a mes de 350 metres de fondària, ha efectuat alguna de les seves immersions mes sonades des de un vaixell anomenat Majunga. El patró d’aquest vaixell, François Brun, també pertany a aquest selecte club d’immersionistes extrems. Ell mateix, fotògraf submarí, instructor i monitor, es una referència de la immersió d’alta tecnologia (TEK) a França, ha descobert pecis a mes de 100 metres de fondària, es coautor juntament amb Bernabé del llibre “Le guide de la plongée tek” i te dos pàgines web, www.plongeetek.com i www.francoisbrun.com, a on podem trobar fotos de les seves immersions per tot el mon, tot tipus de referencies interessants pels amants del submarinisme, i algun relat impactant, com el que fa Bernabé de la seva immersió record, amb explosió de timpà a 350 metres de fondària inclosa. Hem de reconèixer que s’ha de ser una mica especial per submergir-se amb un llast de 50 Kgs, carregat amb mes ampolles que un butaner, cap a un fons a on la foscor es total, el silenci, absolut, sabent que qualsevol error en la barreja de gasos que respiren pot resultar fatal, que a partir de certes fondàries, determinats síndromes nerviosos fan veure borrós i que el cos tremoli, tot seguint una corda que potser et porta a la mort, o cap a un esclat, que ell qualificà de lluminós, del timpà.
Bé, com que a més de tot això, el senyor Brun també te Facebook, li he enviat un correu proposant-li recuperar el seu salvavides. A canvi només li demano una foto del Majunga i una explicació de com ha pogut arribar el salvavides a Cala Galladera. Barato oi ?