--------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 28 de juliol de 2010

Blènids, uns petits terratinents

Si vas amb caiac per la nostra costa has de cabussar-te entre remada i remada. Seria pecat no fer-ho. No cal tenir un físic superdotat, ni baixar a grans fondàries, per poder gaudir d’un univers que allí s’amaga. La inversió és baixa, amb unes ulleres, un tub i unes aletes en fem prou. Si t’agrada remenar (amb molta cura) i passar-hi una llarga estona, també és aconsellable portar uns guants i un vestit de neoprè i així evitarem les reaccions de la nostra pell amb les substàncies irritants que alguns organismes tenen.
A mi m’agrada anar a veure quantes més espècies millor, per poder fer-ho s’ha de menester una bona guia. Per començar en farem prou amb una fitxa plastificada que venen a les llibreries locals, botigues de pesca, i fins i tot, les som vistes a les benzineres. Tot i que si ets un assidu del CdC, has de tenir la guia d’en Toni Llobet Flora i fauna del CdC de Brau edicions. Al quiosc de Vilajuïga la pots trobar, junt amb molts altres llibres de la cultura local difícils de trobar en llibreries més grans.
M’agradaria presentar-vos a una de les famílies de peixos que és més freqüent en aquesta primera franja que hi ha a trenc d’ona. Es tracta dels blènnids, també anomenats bavoses, dormilegues o banyuts. Es tracta d’uns peixets de mida petita (3-30 cm), sense escates, tenen el cos cobert d’una secreció mucosa. Tenen una forma molt característica que tot seguit descriurem: L’alçada màxima és al cap i disminueix cap a la cua. Té les aletes dorsals unides en una de sola. Les aletes ventrals estan en posició jugular i proveïdes d’uns radis durs que li permeten recolzar-se sobre el fons . L’aleta pectoral és ampla i l’anal té uns radis simples. Al cap té uns apèndix cutanis molt vistosos que és un caràcter únic d’aquesta família. Tenen dimorfisme sexual que és més marcat durant l’època de la reproducció.
La gran majoria de les espècies viuen en els primers tres metres. Es mouen ondulant el cos i fent recorreguts més aviat curs, utilitzen qualsevol petit forat per amagar-se dels seus enemics. Tot i això són molt curiosos i sempre estan atents a qualsevol cosa que succeeixi dins del seu territori, que és de 50 cm a 2 metres. Els mascles s’encarreguen de la seva defensa. S’alimenten pel fons ja sigui sobre les roques o a la sorra entre els prats de posidònia, poden ser carnívors, herbívors o omnívors. A les costes dels Països Catalans en tenim unes 18 espècies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada