--------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 17 de gener de 2011

Aprofitant les calmes

Com que no hem enviat cap corresponsal a la trobada de Lloret, no hi ha crònica d'aquest fet que ha mobilitzat a bona part dels palistes gironins. Si algun lector la vol fer, aquí teniu aquest espai per posar-nos al corrent de com va anar ahir diumenge la “Transfreu-2011” i els que vàrem fer campana us ho agraírem.

Aquest cap de setmana hem disfrutat d’una bonança tèrmica típica de l’anticicló del gener i que aquests darrers anys no n’havíem tingut. Això ens ha animat a molts a sortir i la costa tenia un aspecte de primavera pel que fa a l’ocupació. Als habituals s’hi han afegit els que hi posen seny i no surten amb les freds hivernals. Tots hem pogut gaudir d’aquest entorn privilegiat que tenim i que sovint ignorem.
Hi hagut de tot, la boira de les primeres hores s’ha menjat l’horitzó i ha enriquit el paisatge amb tots els tons dels grisos.

Hem pogut comprovar com la sopa de la vida s’està couent de mica en mica. L’aportació dels nutrients procedents del golf de Lleó que fa la tramuntana, permet el creixement de les primeres algues, comença a fer xup-xup, i a finals d’hivern representarà la gran eclosió del que anomenem “sopa de gelatina”, amb la presència de milions d’organismes que van filtrant els nutrients algals. Ara ja hi ha, en els punts arrecerats, una abundant presència de la medusa Pelagia noctiluca que aprofita aquest aliment. D’aquí un parell de mesos començarà l’esclat de la vida.



La llum filtrada pels núvols permet descobrir molts colors i textures amagades o esclafades per la llum del sol directe. Tenim la sort de gaudir d’un entorn sempre canviant, tant des del punt de vista físic, com és amb l’excepcional riquesa del cromatisme marí, com des del punt de vista biològic, amb els seus cicles estacionals plens de matisos que fa que mai siguin iguals.
La mar és un gran plat de cuina que cada estació es va cuinant. La concentració dels ingredients es canviant, la tramuntana és qui té la clau d’aquestes proporcions. El foc el posa el sol amb les seves radiacions. La quantitat d’aigua dependrà de les aportacions que en facin els rius. El resultat d’aquest “platillo” sempre ens sorprendrà. Sortint a palejar aprendrem a menjar-nos-el i, amb el temps anirem descobrint tots els matisos dels sabors que amaga.
Que us vagi de gust!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada