--------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 10 de gener de 2011

El Guaruja.

El diumenge 2 de gener ens trobàvem navegant per davant de “Cabo Lobos” al Cabo de Gata, quan vàrem tenir la sort de creuar-nos amb en Juan Francisco expert caiaquiste de “Las Negras”, va ser ell qui ens va posar al corrent d’un fet que havia succeït just en aquell punt, un diumenge dos de gener del 1938 i, que amb el seu passeig matinal l’estava rememorant. Tot i haver passat 73 anys, el més vells de “Las Negras” encara avui ho recorden.

Amb en Juan Fernández davant de Cabo Lobos
L’any 1938 aquest territori estava en plena guerra civil. Sí de per si és difícil la subsistència en aquest racó de món, no arribo ni a imaginar-me com ho havia de ser de difícil en aquells temps.
Com que aquesta costa és molt despoblada i feréstega, els reis espanyols havien ubicat tota una línia de torres de guaita i fars per guiar als vaixells que per aquí passaven.
En el far de la “Torre de Lobos” hi havia una família que vivia en un “cortijo” proper i que estava al càrrec del far. Aquella matinada, el guaita, era el més gran dels sis germans i, va ser ell qui va donar el “parte” del que havia succeït.
Resulta que un vaixell procedent del port de Gènova i, de la companyia francesa “Societé Générale de Transports Maritims (SGTM)”, anomenat Guaruja, passava per davant d’aquesta costa quan el capità confós va ordenar virar el vaixell a bavor i, posar-lo a tota màquina (12 nusos), direcció l’estret de Gibraltar. Amb tanta mala fortuna que va confondre el far de Cabo de Lobos amb el de Cabo de Gata, situat poques milles més al sud. El resultat va ser que es va estavellar contra aquests penya-segat, quedant el casc partit en dos meitats i la coberta mirant cap a les roques.
Quan es va donar l’alerta, tots el veïns van acudir, primer a salvar a les víctimes, d’aquesta manera van poder anar traient, un per un, a tots els tripulants del vaixell. L’únic que no va voler saltar a terra va ser el seu capità, el qual, després de comprovar la magnitud del desastre i de l’error comés, és va etzibar un tret al cap.
Qui més qui menys a sentit explicar histories de naufragis i, del que passava en aquests poblets de costa com és el nostre Cap de Creus o el Cabo de Gata. Un naufragi era una oportunitat d’obtenir uns beneficis de les mercaderies que es transportaven i que per un temps quedaven a mercè de la mar i de les persones que viuen d’ ella.
Restes del naufragi a Cabo Lobos fotografiades el 02/01/11

Aquell 2 de gener del 1938 va caure la grossa de Nadal a “Las Negras”. Resulta que el Guaruja transportava teles, bicicletes, motos, màquines d’escriure, i tota una llarga llista de materials destinats a abastir els mercats d’Argentina. Els veïns van anar buidant les bodegues del vaixell i emplenant les cases amb tot aquest material. Per exemple, emplenaven una habitació de teles, que va ser un dels elements més apreciats (sobretot les de vellut), i posteriorment la tapiaven. Ja se sap, durant un temps podien ser objecte de les recerques de les forces de seguretat que havien d’atendre les reclamacions de la companyia del vaixell. Retall del relat d'una senyora de 90 anys encara viva. "Terminada la guerra, agentes de la compañía aseguradora del barco haciéndose acompañar de guardias civiles recorrieron todas las casas de la zona confiscando cualquier objeto perteneciente a la carga del barco. Así que todos lo vecinos escondieron las motos el pajar, las bicicletas en los pozos, y los rollos de tela en medio del monte para evitar que se lo requisaran".
El Gauruja va apaivagar la gana de molts estomacs d’aquesta deprimida i oblidada costa. Més d’un es va poder fer un bonic vestit de vellut o va aprendre anar amb bicicleta pels pedregosos camins de “Las Negras”. No es pot retreure res d’una actitud que nos és res més que la lluita per la supervivència en una regió oblidada i deprimida com la de cabo de Gata en temps de guerra.
Aquest oblit ha fet que sigui una regió molt ben conservada i que actualment és el major atractiu que té. Esperem que tinguin seny a l’hora de gestionar correctament els valors que s’han conservat durant tants anys. Estic segur que de fer-ho, tenen un gran futur garantit. Caldrà saber si els beneficis d’aquesta gestió finalment podran repercutir sobre la població local, o acabaran a l’estadística anual dels beneficis dels inversionistes forans....

1 comentari:

  1. Francisco Requena Puertas3 d’agost de 2011 a les 5:07

    Mi padre, Francisco Requena Rumí,tenía 18 años y participó en el salvamento.Los hombres de Las Negras trabajaron, en el Guaruja, sacando la mercancia tierra adentro.Mi padre me dijo que no encontraron el cuerpo del capitan.

    Las cosas robadas en el Guaruja merecen un capitulo aparte. Un saludo de Paco.

    ResponElimina