--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 4 de gener de 2011

Cabo de Gata 2011.

Per segon any consecutiu ens hem escapat cap a Cabo de Gata fugint del Nadal. Hi hem anat amb la intenció de consumir natura en estat pur amb un lleu toc de petja humana. Aquest any el grup ha crescut i, a l’hora de sopar i esmorzar érem 20 els asseguts a taula!
L’estada l' hem feta a l’hotel Agades, regentat per la Guillermina i en René. Aquest hotel està situat a l’entrada de San José. Té una relació qualitat preu, boníssima. Durant aquests dies és obert per un grup de marxadors alemanys i nosaltres. També s’hi atura algun passavolant que cerca la tranquil•litat d’aquest recer. És absolutament recomanable. Tot el que podem dir d’aquest lloc és positiu, nosaltres ens hi sentim com a casa i ja s’han creat uns llaços d’amistat i afecte mutu.
Tot i ser un grup molt nombrós ens hem mogut amb molta llibertat. Els que practiquem el caiac no hem deixat d’anar a l’aigua cap dia i, és que el temps ens ha acompanyat molt. Hem recorregut tota la costa d’una forma desordenada, segons els desitjos i les conveniències que teníem. Alguns caps els hem creuat més de tres vegades, com és el cas de “Cabo Lobos”, aquest és un dels trams de costa que ens té el cor robat i, que de mica en mica coneixem detalls de la seva història... naufragis, explotacions mineres, colònies de foques mediterrànies, etc.





Hem navegat des de la Fabriquilla fins a Aguamarga, desenes de quilòmetres de costa espectacular i única. Són un llibre obert per gaudir i estudiar el vulcanisme fossilitzat (8-15 M.A.), una successió continuada de talls on afloren tot el que hi ha al voltant dels volcans, materials piroclàstics, basalts (Andesita, ignimbites, etc), també hi trobem platges fòssils amb multitud de restes d’organismes marins, conus volcànics coronats per esculls coral·lins, en fi un paradís per un naturalista.
També ens hem fet més d’un homenatge a base de bons dinars a molt bon preu, res a veure als robatoris que ens tenen acostumats a casa nostra. Hem pogut consumir uns peixos, cefalòpodes i crustacis de la zona que ens han fet xarrupar els dits.
Moltes vegades, conversant entre nosaltres, ens hem preguntat com pot ser que aquest paradís segueixi sent tan desconegut i aïllat? Desprès de fer mil i una elucubracions, la conversa ha acabat egoistament amb la frase... “que segueixi així durant molts anys”.
Tots nosaltres som víctimes de la massificació, de la pèrdua de la identitat, de la degradació humana de la nostra societat, la deshumanització. Per sort encara queden racons en que l’home ha tingut limitacions per poder-hi entrar a depredar.
Per poc que podeu, aneu-hi a Cabo de Gata, però feu-ho de puntetes, no feu fressa, no hi deixeu senyal, parleu amb la gent, n’hi ha que coneixen la nostra costa. Alguns, als estius, hi han pujat a pescar l’anxova. D’altres porten tota la vida allí, sobrevivint en una terra extrema i un mar que governa aquesta costa hostil per l’home i les seves naus.

1 comentari: