--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 9 de gener de 2011

Las Negras-San Pedro-Agua Amarga.

La Negras és un petit poble habitat majoritàriament per estrangers (55%), el seu nom ve també de l’establiment d’un nombrós grup de viudes de mariners de San Pedro, els quals varen naufragar i elles van anar a buscar en aquest poblet el seu refugi per subsistir en aquesta costa hostil.
Avui us explicarem la ruta que va des de Las Negras fins a Agua Amarga. Té una longitud d’onze quilòmetres i és una altra perla del parc natural de Cabo de Gata. Es pot fer perfectament d’anada i tornada durant tot un dia. Té llocs per fer la parada que són d’una bellesa plàstica impactant.
Distància total 11 km
Las Negras. 0 km. Accés amb cotxe.
Pta del Cerro Negro 1 km. Inaccessible.
San Pedro. 3,5 km. Accés a peu.
Isla San Pedro 5 km. Inaccessible.
Punta Chumba 6,3 km. Inaccessible.
Cala del Plomo 8,3 km. Accés amb cotxe.
Cal de Enmedio 9,6 km. Acccés a peu.
Agua Amarga. 11 km. Accés amb cotxe.
Si sortim de la població de Las Negras en direcció nord ens trobarem amb una muntanya impressionant per les seves formes i la verticalitat dels seus penya-segats, és el Cerro Negro. A peu de paret trobarem una cova d’aigua transparent que convida a entrar-hi. Val la pena badar durant una bona estona i observar la morfologia dels penya-segats on hi veurem estranyes cares i les diferents series d’estrats entortolligats que donen fe de la convulsa gènesis que ha patit.





Si continuem camí, aviat apareix davant nostre la cala de San Pedro. Aquesta cala esta presidida per una fortificació situada al costat sud. També hi veurem aparèixer signes d’altres construccions, com l’antiga caserna de la Guardia Civil i d’altres. Actualment aquesta vall es troba okupada per una comunitat dels denominats localment “ alternatius fluctuants”. Un dels principals atractius i valors que té aquest espai és una font d’aigua que raja tot l’any . Aquest fet permet l’assentament d’aquesta comunitat pacífica que hi viu i, que està en lluita continua amb l’ajuntament. Periòdicament envien a la guàrdia civil o a la policia municipal per que faci el desallotjament d’aquest petit oasis de “pau i amor”. Sembla ser que això està mal vist i, alguns creuen que malmet la imatge del turisme local. Nosaltres ha estat el lloc que hem vist més freqüentat per  visitants durant aquests dies. Crec que els mateixos habitants s’han convertit en un atractiu turístic, ells intenten integrar-se de la millor forma que saben en un entorn paradisíac. Molts d’ells han trobat una forma de tenir ingressos donant el servei de transport fins las Negras amb barca o convertint els seus habitatges en llocs d’avituallament, bàsicament menjar i beure. Lloc peculiar de parada obligada, possiblement de les darreres comunitats “hippies” peninsulars.




Sortim de San Pedro en direcció nord i, entrem en una zona de penya-segats d’una varietat absoluta. Aquí hi trobarem la síntesi del Cabo de Gata, tan pel que fa a colors com a les textures o morfologies. Si bé aquesta zona no té la potencia d’altres llocs, confirma la regla de que en els pots petits hi ha la bona confitura. L’ erosió produïda per l’aigua, l’onatge, el vent i el temps ha conferit a la costa que ara travessem en un espectacle continuat difícil de narrar i que les imatges fins i tot el desmereixen.









A poc més de vuit quilòmetres de la sortida ens trobarem la cala del Plomo i un quilòmetre més enllà la de Enmedio. Aquestes cales estan envoltades d’uns espectaculars penya-segats enlluernadors amb el sol del migdia i no vull pensar com ha de ser a l’estiu. L’erosió de l’aigua sobre les seves parets a conferit unes formes capritxoses i que ens suggereixen paisatges d’altres llocs allunyats i molt més coneguts.




1 comentari:

  1. Ei, eduard:
    Realment són unes fotos impressionants que deixen entreveure una mica del que segurament vareu gaudir aquells dies per Cabo de Gata.
    Realment són una exaltació de la bellesa i conviden a deixar-ho tot i partir ara mateix cap a aquelles contrades.
    Amb tota l'enveja sana del món, gràcies per aquest regal.

    Antoni Sbert

    ResponElimina