--------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 4 de juliol de 2012

Bonellia, dimorfisme sexual extrem.



Divendres mentre estàvem fent fotografia nocturna a cala Bona vàrem (en Manel) descobrir que el fons de l’aigua era cobert d’uns organismes estranys,  es tractava d’una mena de “filaments” llargs i verdosos ,els quals es bifurcaven en el seu extrem i que semblaven pertànyer a un cuc. Quina bitxo més rar aquest!
Després d’haver-lo manipulat i comprovat la seva capacitat d’estendre aquesta mena de tentacle i, veure com els seus pigments verdosos taquen la pell quan els toques, vàrem estar elucubrant, l’ interès per a la ciència (biomecànica) que podria tenir la propietat elàstica  dels teixits d’aquesta meravella marina.
En Manel ja l’havia vist fent immersió i jo el coneixia vagament dels llibres. Arribat a casa, vaig agafar la guia d’en Toni Llobet (Flora i fauna del CdC) i allí estava, es denomina Bonellia viridis. Posteriorment  tiro de wikipèdia i algun altre enllaç i, resulta que el bitxo en qüestió és molt més famós del que ens pensem. La característica que l’ha fet estrella en el món de la natura ha estat l’extraordinari dimorfisme sexual, resulta que tots els que vèiem a la cala Bona eren femelles, els mascles són paràsits interns d’elles, són minúsculs. La seva petitesa, ho és d’un valor de 100.000 vegades! de fet, estan reduïts a la mínima expressió del que pot arribar a ser un mascle, un petit òrgan amb la funció de produir espermatozous. Èxit evolutiu? El darrer pas abans de l’extinció? Qui lo sà!
El millor del cas,  i la gran aportació que han fet aquests organismes pel bé de la humanitat, és què els seus pigments verdosos tenen propietats biocides (desinfectants i desinsectants) i han ajudat al desenvolupament de medicaments antitumurals. Un 10 per la Bonellia!!! Sí senyor, que trempada que és. Trempada ho és i molt, el seu cos té forma de pera, no gaire estètic per una femella, i el seu nas (probòscide) és el que té la propietat d’estirar-se més que el nas d’en Pinotxo, fins assolir vora dels dos metres de longitud !
Viu entre els 10 i 100 metres de profunditat i són la gent que fa submarinisme, els que normalment l’han de veure, és força comú. Esporàdicament pot aparèixer a prop de la superfície i, és aleshores, quan podem gaudir de la visió d’aquesta estrella del dimorfisme sexual. 

2 comentaris: