--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 15 de juliol de 2012

El paradis el tenim a casa.













Aquest divendres he visitat a la meva amant en solitari, he de reconèixer que fer-ho és molt emocionant. Mirar-li als ulls immensament blaus, em produeix una esgarrifança que recorre tot el cos i provoca aquella sensació tan especial que tan sols els enamorats poden percebre.
Divendres a la tarda embarcava a Portlligat a les vuit del vespre, el garbí encara era fort i ella estava pigallada de blancalls. Tot just sortir per la bocana es produeix el canvi de vents, ràpidament me’n adono que la tramuntana també vol fer-nos companyia i ja se sap que això d’ajuntar-se tres és senzillament explosiu. La mar de garbí té les onades grans de vora el metre d’alçada, en contra, les ràfegues de tramuntana li fan el rínxol i, aixequen la cresta en direcció contrària.., acabo moll com un ànec.
Per l’hora que era no podia empitjorar i em nego a tornar a port. Per sort a partir de Cudera tot canvia i tan sols queda la mar de fons del Garbí. Ja sabem que ella, la Tramuntana, té unes arrancades molt folles, però desprès, en les distàncies curtes és força negociable. Sí que hem de saber renunciar quan es posa veritablement folla, aleshores és intractable i millor deixar-la que s’ho faci sola.
He dedicat les darreres llums del dia i primeres de la nit a fer fotografia crepuscular i nocturna, el mar mogut m’han ofert l’oportunitat de fer imatges amb sedositats. Posteriorment amb un rosegó de pa a la mà i el fuet a l’altra, he anat fent algunes fotos de la via Làctia, total que se m’han fet les dues de la matinada amb un tres i no res i m’he obligat a anar a dormir, d’altra manera no pararia i, és que quan estàs a gust el temps passa volant.
No sé si ho heu provat, però quan estàs en contacte directe amb la natura ens surten els “bons” instints primaris. També m’he dedicat a la pesca, per allò de la supervivència, i ho he fet amb el trident, res de canyes i altres sofisticats sistemes. Fitora en mà, tal com si fos un home primitiu (primari és el que soc) he anat saltant pels rocs i fent guaites per tenir finalment un resultat que ha estat més que acceptable i, avui a casa dinarem peix de roca.
Més tard, a les onze del matí, han “irromput”  plàcidament al petit paradís els amics de l’Escola del Mar que els havia avisat que feia nit a la mar d’Avall. Eren la Pilar, en Josep, en Miquel, el Diego i en Mútur. Hem estat conversant llargament fins que ens hem adonat que ens consumíem el matí. Hem anat a buscar la tramuntana fins a s’Encalladora i allí com nens enjogassats que som, hem gaudit d’un mar en moviment. El retorn cap a casa  s’ha fet seguint el riu de vent i aigua que avui estava dinàmic. Plenament esplaiats i immensament satisfets hem comprovat que el paradís el tenim a casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada