On són els bitxos?

Dissabte vàrem sortir un gran grup des de Portlligat, 21 caiacs. A la sortida algú va dir... com es nota el bon temps! En aquells moments vaig recordar les sàvies paraules d’en Narcís, mestre d’atxa i constructor artesanal de caiacs i pales de fusta, ell, en l’entrevista de Thalassa de l’altre dia, va afirmar que el caiac és una embarcació d’hivern, afirmació amb la qual hi estic absolutament d’acord, i és que és a l’hivern quan et sents més còmode dins d’un caiac ideat pels esquimals, fins hi tot diria que a l’estiu, amb el sol impenitent del migdia pot ser molt dur navegar amb el tapabanyeres posat. I és que som animalets de costums i quan arriba el bon temps ens recordem del mar. Dissabte molts de nosaltres vam tenir una estranya sensació i un rumor que aviat es va tornar en crit quasi de protesta va ser, On coi són els bitxos! I és que estem mal acostumats a navegar dins d’un mar ple de vida. No hi hagut dia que no s’hagin vist tonyines des de fa mesos, però ahir ni rastre d’elles. També cal dir que sortim tard i que a aquelles hores, amb un sol molt alt i un garbí que arrissa la mar, es fa més dificultosa la visió de l’activitat marina. Ahir hi havia tones de restes de salpes (gres en cadaquesenc) flotant sota nostre i, dic restes, perquè l’efecte de les garbinades ha fet estralls sobre aquests organismes gelatinosos. També vam veure un becut ocell limícola que es trobava descansant a l’illa de Culleró juntament a tres martinets blancs, però si, realment hi havia molt menys ambient que altres dies. Amb tot això, vam comença a pensar que aviat haurem de canviar de costums i, iniciar les sortides per fer nit a fora dormint a la “belle etoile” i així aprofitar les curtes nits per poder fondre’ns amb aquest entorn per unes hores, les més belles del dia.