Xafogor estiuenca.

Aquest dissabte hem fet una mena de comiat de l’hivern o benvinguda de l’estiu. Per la majoria dels mortals l’estiu té unes connotacions associades a tot allò que representa l’època de vacances, el no treballar, la relaxació, el pas lent del temps, les relacions socials, el no fer res..., per altres, ara comença l’època del treball extrem, l’estrès, el nervis, l’hiperactivitat. Per poder sobreviure a aquesta follia, hi ha la teràpia de la mar i les escapades amb el caiac per alliberar la tensió a la que estem sotmesos els que vivim en aquests pobles de la costa. Divendres van fer a Thalassa un programa que exaltaven les propietats curatives de l’aigua de mar (absolutament recomanable de visionar) i nosaltres hi estem d’acord i, a més creiem que a part de les bondats fisiològiques que té el beure diàriament una mica d’aigua de mar, també serveix de teràpia psicològica!

Hem sortit a les 10 h. amb un sol vertical i enteranyinat, una llum plana que treia tot el color i volum de la costa, un fil de tramuntana ens deixava respirar i fer l’activitat física del paleig amb normalitat. En Mútur, al blog de l’Escola ho ha definit com un dia trist i té tota la raó. Hem fet el recorregut de ses Illes, la de Portlligat, posteriorment hem anat fins Messina i d’allí directament a Sa Rata, lloc on hem desembarcat i visitat.

Personalment tenia la il·lusió de veure passar al “Nuno”, noi portuguès que avui iniciava el seu periple que l’ha de portar de Cervera fins Orereta (Hondarribia, País Basc) amb el que s’autoanomena “Volta a la península ibèrica”. Malauradament he estat pendent del seu pas pel cap de Creus durant tot el matí però ni senyal d’aquests protoherois..., li seguirem el rastre!

L’únic que hem pogut albirar ha estat alguns exemplars de bots (Mola mola) joves i baldrigues en vol ras.

Finalment ens hem dirigit de tornada a casa i allí hem fet quelcom poc habitual en nosaltres, un cop guardat el material i en comptes de dispersar-nos, ens hem quedat a la platja i l’estimat Mauricio ens ha ofert una graellada de carn que ha fet la delícia dels nostres paladars i ens ha satisfet plenament. Esperem que aquests bons costums que anem adquirint es vagin repetint. Gràcies Mauro per la teva energia !!!