Somnis estroncats.

Diuen que la violència genera violència. Què podem esperar d’una societat que viu rodejada d’ella ? doncs ens trobem que hi ha molta mala llet i això, és el que els hi ha succeït als companys que intentaven fer dues travesses amb caiac durant aquestes darreres setmanes.
Per un costat en Nuno, un caiaquista portuguès que havia començat el seu periple al voltant de la península ibèrica a Cerbère, no va anar més enllà de l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona). Allí va buscar refugi de la mala mar i allí va trobar la mala llet que gasten alguns “ninyatos” que li van trencar el caiac i el somni. Per sort s’ha pogut refer i, ara està a punt de tornar a sortir... per més info
Per un altre costat, en Juan Peguero un bomber de Huelva va sortir de Àguilas per fer un periple anomenat “Trans Andalus-Algarbe” (1.000 qm), en etapes de 45-60 qm/dia. Ell també va topar amb el gamberrisme, per dir-ho suaument i, el seu somni va quedar trencat una nit en una platja d’Almeria als pocs dies de la sortida....per més info
Amb això tampoc cal que penseu que és millor quedar-se a casa, ni molt menys! Però, dir-vos que, personalment en el lloc que em sento més segur, és quan dormo sota el cel estelat en el punt més allunyat de la civilització, allí entre les feristeles salvatges estic molt a gust i segur, i no, a prop de les poblacions, on hi habiten els energúmens subproductes de la societat actual.