El proper diumenge 27 de
gener el Museu de Ciències Naturals de Barcelona celebra el 150 aniversari de la seva emblemàtica
balena amb una Gran Festa animada
pel científic de La partida de TV3, Dani
Jiménez. La celebració s’iniciarà amb els seus divertits experiments a les 11h del matí i, de la seva mà, els participants construiran la balena més
gran del món i faran que el seu cor bategui (Stop motion). Finalment, es desvetllarà el nom guanyador del concurs popular Posa un
nom a la Balena i es lliurarà un iPad mini al seu autor/a.
El Museu organitza una
sèrie d’ activitats a l’entorn de l’aniversari d’aquest cetaci, l’esquelet del
qual ha presidit durant molts anys una de les sales d’exposicions del Castell
dels Tres Dragons i en l’actualitat es troba al vestíbul del Museu Blau. Entre
d’altres activitats, s’ha promogut el
concurs Posa un nom a la Balena en el qual han participat 850 persones amb un total de 623 propostes diferents. El jurat1 n’ha
seleccionat 10 però el nom final,
que es donarà a conèixer a la Gran Festa
d’ Aniversari, s’ha decidit per votació popular.
Amb aquesta celebració, el
Museu commemora que fa 150 anys, una
balena de l’espècie rorqual comú (Balaenoptera
physalus) de
gairebé 20 metres de llargada i una tona de pes, va encallar a Llançà mentre es
dirigia a la mar de la Ligúria a alimentar-se com acostumen a fer els individus d’aquesta
espècie.
Breu història de la Balena del Museu de Ciències
Naturals de Barcelona
Una balena de l’espècie rorqual comú (Balaenoptera
physalus), de gairebé
20 metres de llargada i una tona de pes va encallar a Llançà el juny de
1862. La notícia va sortir als diaris i va atraure la visita de
personatges il·lustres com Narcís Monturiol o Paul Gervais, un reputat zoòleg francès que va voler
comprar l’esquelet però tant el poble de Llançà com les autoritats van preferir
que es quedés a algun Museu de Catalunya.
El viatge en vaixell de la Costa Brava a Barcelona va
ser el primer d’un seguit de trasllats que aquest esquelet ha resistit al llarg
de 150 anys. El seu destí inicial va ser la Universitat de Barcelona
però també ha estat exposat al Museu
Martorell, a dues ubicacions dins el
Castell dels Tres Dragons fins que a l’estiu
del 2011, després d’un llarg procés de
restauració de l’esquelet, va
arribar al Museu Blau. Les dimensions del
vestíbul del nou espai permetien penjar la balena al sostre en posició
d’immersió. Per fer possible una instal·lació d’aquestes característiques, amb
44 cables d’acer, va ser necessari un
treball multidisciplinari amb la participació d’arquitectes, estructuralistes,
experts en grans muntatges i especialistes en
assemblatge d’esquelets de cetacis.
L’espècie
El
rorqual comú és la segona espècie de cetaci més gran després de la balena
blava. Viu en tots els oceans i mars excepte els més freds. Pot arribar a fer
27 metres de llarg, tot i que els exemplars que viuen al Mediterrani no superen
els 22 metres. Pot pesar fins a 55 tones. Té una sola cria que en néixer fa uns
sis metres i que és alletada per la mare entre sis i set mesos.
A
la costa mediterrània, a l’estiu, es poden observar freqüentment rorquals
comuns quan es desplacen cap al mar de Ligúria, on s’alimenten. El seu cos
sobresurt parcialment de l’aigua i respiren per la part superior del cap.
Mengen petits crustacis i peixos, fins a 4.000 quilos al dia. A vegades se
n’han trobat exemplars encallats en platges del litoral català. . Com totes les altres espècies de cetacis s’ha vist afectada per l’acció
de l’home, i es troba protegida per vàries legislacions vigents.
)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada