Com a mínim un cop a l’hivern baixem al
Fluvià, normalment ho fem en dies de molt forta tramuntana o de fred glacial,
sempre és espectacular navegar per
aquest riu en condicions d’hivern extrem.
Aquest dissabte era mancat d’alguns d’aquest al·licients, tot i això estava
esplèndid, ple de reflexes que convidaven a la introspecció i el relaxament. El
món del caiac dona per molt, fins i tot per la pura contemplació i el “dolce
far niente”. Hem trobat a faltar al blauet, l’àliga pescadora i les moles de
llisses i ens hem trobat algun pescador i el nou llaüt de l'equip de rem de Sant Pere Pescador...
Ens vam creuar a la carretera de Sant Pere... vaig estar a punt de fer la volta, però no tenia embarcació...
ResponEliminaFins aviat
Ostres! si que em sap greu no haver pogut trobar-nos
ResponElimina