En el món dels éssers vius s’han descrit tota
una colla de relacions que es poden establir entre ells (parasitisme, simbiosi,
etc.). En el món dels humans també són força diverses les tipologies de
relacions que es poden establir entre els individus o entre els col·lectius. En
definitiva, n’hi ha de bones i de dolentes, les bones són aquelles en que el
resultat de la relació beneficia d’alguna manera a les dues parts i les dolentes sempre n'hi ha un que s'emporta la pitjor part (vegis la nostra història com a poble oprimit).
Doncs bé, tornant al món dels éssers vius, resulta que s’han descrit algunes excepcionalitats sorprenents, un d’aquests casos el trobaríem en el llimac de mar que pot obrir el debat de les especulacions científiques. Aquests llimacs mengen algues i es queden amb els seus cloroplasts que
realitzen la funció fotosintètica, però la cosa va més enllà i resulta que dins
del ADN del llimac han trobat gens idèntics de l’alga, el mecanisme d’incloure
aquets gens dins del propi ADN porta de corcoll als investigadors.
Aquest mes de gener s'ha divulgat un dels darrers descobriments, s’ha descrit les relacions que s’estableixen entre una salamandra i unes algues. Resulta que
la salamandra dona suport físic i protecció a l’alga i, aquesta li proporciona l’energia pel seu desenvolupament.
D’aquí poc ens trobarem botigues de “Tatoos”
on ens incrustaran algues a la pell que actuaran com cèl·lules energètiques i
deixarem d’alimentar-nos! Adéu a sucar
la molla de pa dins del rovell de l’ou ferrat..., no m’agrada!!!
Ara que tal i com anem amb el tema de la independència de Catalunya, poder abans serem capaços de fotosinteitzar que d'obtenir la independència del nostre país...., tampoc m'agrada! ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada