2012 DA14

Pel mig d'aquestes traces d'estels va passar el 2012 DA14

A sota, el golfet i a la dreta la llum del far del CdC.

Divendres vàrem sortir per la mar d’Amunt, ho vam fer al vespre i per terra, res de caiac. Era aquest el millor lloc i més proper per albirar l’asteroide 2012DA14, erem conscients de que no podríem veure’l (així ens havia informat l'astrònom i caiaquiste C. Corney) però, esperonats pel que havia succeït als Urals a la matinada del mateix divendres, ens vàrem desplaçar fins al cim del Puig Gros acompanyat d'en Ricard Llorente (un futur fotògraf de la nit).

Era el lloc perfecte, poca contaminació llumínica i una immillorable orientació cap al NNE per on aquest asteroide va fer la seva aproximació i posterior allunyament de la Terra. Una tramuntana gèlida ens va embolcallar durant tota la sessió  i va tenir la consideració de bufar amb la força justa per no malmetre el treball dels sensors de les càmeres digitals. Un tel de núvols alts captaven la llum de la lluna per així guarnir les captures i reduir la visibilitat de l’asteroide :-( .

Al 2012DA14 no el recordarem pel seu nom,  el recordarem per l’estona que hem passat enfredolits  i envoltats d’aquest univers d’estels majestuós i enigmàtic  i, que cada cop està més allunyat d’una societat il·luminada pels leds i els vells neons, però nosaltres de tant en tant l’anirem a veure de nit i dels llocs més foscos que ens quedin.    
Aqui teniu unes imatges del NEO fetes des de les illes Canàries.: 
Asteroid 2012 DA 14 from Daniel López on Vimeo.